Els partits comencen a afilar poc a poc els ganivets a mesura que s’acosta la votació pressupostària a la cambra catalana… i el Congrés del PSOE a Espanya. Patxi López ha donat la sorpresa al partit espanyol anunciant que es presentarà a la secretaria general del partit justament el mateix dia en què s’ha anunciat finalment la data en la qual es realitzarà el congrés per escollir nova direcció estatal, els dies 17 i 18 de juny.
López, a qui se l’alineava amb Pedro Sánchez, ha estat el primer a fer l’anunci. Per tant, és un moviment que tenia estudiat i preparat. Això segurament ha agafat per sorpresa el susanisme que ara mateix regeix la gestora, quan tothom ja tenia assumit que Díaz es presentaria. La lògica prega que la dona que manega l’actual comissió gestora a l’ombra formalitzi la seva candidatura i durant 6 mesos hi hagi la pluja de ganivets política pertinent. De fet es tracta d’un procés que d’alguna manera porta mesos produint-se a Podemos i pinta a fractura.
Avui mateix, Miquel Iceta, en el seu procés particular de regressió ja ha dit que se sentia còmode amb la proposta de dates de la gestora, que ha aprovat la convocatòria amb només cinc vots contraris. El líder del PSC està content perquè la gestora li ha llençat una mica d’almoina que ha rebut com un colom desesperat, un fet habitual en el socialisme català post Pallach. L’òrgan provisori del PSOE ha cedit una plaça per a un representant del PSC que tot apunta a que finalment serà Teresa Cunillera, la veteraníssima diputada de la demarcació de Lleida que encaixaria sobradament en el perfil de tipus ranci que composa l’esmentada gestora.
La conclusió és molt clara: durant els propers mesos, l’esquerra, ja de per sí fragmentada, tornarà a brandar les destrals de guerra per esbatussar-se entre sí mateixa. El PP, el partit que realment hauria de patir el desgast del govern, la corrupció i demés, en sortirà airós, com fins ara.
I mentrestant a Catalunya, Iniciativa, aquell partit que de tant en tant busca un titular fàcil per desmarcar-se dins la coalició de CSQEP, no sigui que l’invent acabi rebentant, burxa el govern amb la reiteració del no «als pressupostos de Mas», que suplicava avui Urtasun. Sí, ho han llegit bé. En aquell govern on hi hagi gent del PDECat, encara que la persona en qüestió -el responsable d’Economia- no sigui ni tant sols dels Demòcrates, és Mas. Aquesta segueix essent l’estratègia dels verds, que s’han perdut en el propi ecosistema que han anat construint al llarg d’aquests anys i al marge de la realitat del país. Fa un any que Artur Mas es va retirar. La resposta, en el mateix to demagògic –o no- podria ser molt fàcil i probablement més fidedigne amb la realitat: «aleshores ells prefereixen aprovar els pressupostos de Montoro». Marta Ribas deia que ells són allà per impulsar el canvi. Quin canvi? Hi ha un canvi més gran que la construcció d’un nou Estat?
A destacar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha requerit als Mossos informació sobre els càrrecs de la CUP que han anat mostrant el seu suport pels cinc encausats per la crema de fotos del rei. El que fa l’òrgan judicial espanyol és avisar la policia catalana que està obligada a posar en coneixement de la polititzada justícia qualsevol «delicte» del que hagi tingut notícia. I tot això en només 14 dies de gener. Preparin-se pel 2017 que arriba!
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
