I un dia després de la magna conferència del president, el vicepresident i el conseller d’Afers Exteriors de Catalunya omplint la sala principal del Parlament Europeu, l’eurodiputada d’UPyD, Teresa Giménez Barbat, ha procedit a fer una rèplica en una sala petita on els ponents eren més que els assistents. L’eurodiputada s’ha fet acompanyar per l’entitat econòmica fantasma ‘Empresaris de Catalunya’ que hi ha portat president i vicepresidents. La xerrada s’ha titulat ‘Cataluña corazón económico de España y Europa. Problemas económicos y sociales derivados del proceso independentista’. No cal dir que la fotografia, en comparació amb l’acte d’ahir dels representants electes catalans era molt pobre. El millor de tot això és que ni l’eurodiputada representa a ningú (el seu partit ja no té escons al Congrés, i mai els ha tingut a Catalunya), i l’esmentada associació empresarial és un bluf unionista, com la recentment fundada Concòrdia Cívica.
La reacció a la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva, per part de l’unionisme, ha estat furibunda. No se n’esperàvem menys. Les portades de la premsa, els atacs dels jerarques del PP i de la ‘caverna’ en general, han estat dures. Alguns han posat un S.O.S. ben gros a la portada acompanyada d’una fotografia de l’avió (enlloc d’una de l’acte), altres han posat a sobre un titular dels Pujol, i d’altres han ignorat directament el tema. Les declaracions, com la d’avui d’Enric Millo vinculant la conferència a la mort d’una nena a Blanes han estat míseres, i han fet pena. Fins i tot el nostrat Joan Coscubiela va voler tenir ahir el seu protagonisme dient que havíem batut el rècord de fer-nos trampes al solitari. Però, com sempre, el millor ha estat la fina ironia de la gent responent-los.
L’unionisme va atacar l’acte, prèviament, dient que això seria una espècie de «charlotada» de bar, una presentació d’un llibre –vaja, pobres escriptors!. I, posteriorment, veient l’èxit, van ser ells els qui van preferir fer-se trampes al solitari: totes les crítiques han intentat destacar que no hi havia cap ambaixador, i que la majoria de gent eren premsa catalana, passant per sobre d’eurodiputats, representants d’ambaixades i persones vingudes d’altres moviments. No expliquen que si no hi havia ambaixadors és perquè havien demanat el favor al nou president del Parlament Europeu de contraprogramar la conferència catalana amb un altre acte, extrem que han negat en públic, és clar. L’estratègia, però, és pa per avui i fam per demà.
Voler-se autoconvèncer, en el fons, avui que Catalunya no ha traslladat el seu missatge a Europa, sí que és fer-se trampes al solitari. I més quan el president d’Espanya té sobre la seva taula un informe del CNI –a banda del Marca- alertant que Catalunya cada vegada té més suports internacionals. Els efectes de la conferència en sí no han de ser immediats, ho ha repetit avui Carles Puigdemont. Catalunya no pretenia això. Catalunya pretén traslladar el conflicte a escala internacional i preparar el terreny per a una futura declaració d’independència encoberta dins la llei de transitorietat jurídica que ha de donar marc legal a un referèndum d’independència. Ja arribarà el moment de demanar reunions al més alt nivell, de moment, els contactes continuaran de manera soterrada com fins ara. I ells ho saben, però no volen que ens n’adonem. Però nosaltres ja ho sabem això, i per això la conferència ha estat un èxit total.
D’altra banda, els comuns segueixen revelant detalls de la ponència de la nova formació que estan gestant. Les ponències es presentaran aquest diumenge, amb l’objectiu de fer una assemblea constituent cap als volts de l’abril. Entretant, els documents aniran rebent esmenes. Bé, deixant a banda que d’aquí a l’abril segurament passaran coses, què diuen aquests documents? Bàsicament, en referència a l’àmbit nacional, el de sempre: que volen constituir la república de l’ambigüitat, una República Catalana amb sobiranies compartides amb «la resta de pobles de la península», a l’espera que es desenvolupin altres processos constituents a l’Estat espanyol. Però sobretot, que cal desplaçar «l’eix Catalunya-Espanya», per retornar a l’eix «esquerra-dreta». Aquí està la clau. Els comuns, la Iniciativa 2.0, no s’ha sentit mai còmode amb el discurs sobiranista, perquè més enllà del «compromís amb el dret a decidir», no han estat capaços –o no s’han atrevit mai- a fixar una posició, en un sentit o un altre, i això els ha anat minvant. Com feia ICV, doncs, ells se senten còmodes amb el discurs de les esquerres de debò, la superioritat moral i els enfrontaments clàssics amb la dreta. Ara mateix, però, Catalunya ha aparcat temporalment aquest eix per centrar-se en fer néixer un nou Estat a través d’un revolucionari procés d’independència, que els ha agafat a contrapeu.
