Gairebé totes les mirades s’han fixat avui en el congrés que se celebra a Vistalegre, on Pablo Iglesias ha plantejat un innecessari duel contra Íñigo Errejón, que ha escalfat ell sol. El superlíder de Podemos no admet cap unitat si no és a partir de la victòria de la seva llista al CCE. La militància lila, mentrestant, sent vergonya per aquesta estúpida guerra entre galls, com ha volgut fer evident la llista que impulsa Teresa Rodríguez, o molts militants d’arreu.
A Catalunya ens ho mirem des de la distància. Ara restem a l’espera del judici a Homs i la sentència a Mas, Ortega i Rigau, que sembla que podria coincidir en el temps amb la del líder del PDECat a Madrid, ja que el TSJC ha dit que buscarà la unanimitat encara que li dugui més temps de deliberació. Però què li sembla a Gabriel Rufián, l’altre líder independentista català al Congrés? Ahir, els cronistes del procés el vàrem anar a escoltar a Palafolls, on va participar en una espècie de tertúlia amb el públic on anava responent preguntes.
El cap de files dels republicans va voler posar èmfasi en la crítica cap al món comú. Rufián qualificava d’«adversaris» la gent del puny alçat que poden decantar a favor del No el referèndum amb les seves ambigüitats en el pla nacional. El diputat d’ERC deia que s’ha trobat amb molts que l’increpaven perquè el partit republicà ha format un govern amb el PDECat. Rufián se sorprenia, perquè aquesta gent que veia (legítimament) amb malestar un pacte amb l’exCDC del 3% i les seus embargades, no posava cap problema per pactar amb el PSOE dels ERES, Chaves, Griñán, Filesa i Susana Díaz. «A Catalunya no, però a Espanya sí». Des d’ERC veuen amb molta preocupació que la gent que ven revolucions des de les tertúlies de la televisió preferien una comunitat autònoma governada per ells, que una República Catalana regida per altres forces.
És interessant veure, en aquest sentit, la lectura que fa ERC, i en certa extensió la resta del govern català en aquest aspecte. L’independentisme ha apostat per perfils com el del colomenc precisament per visualitzar-se també als mitjans espanyols, i així penetrar a les llars d’aquells ciutadans de Catalunya que no tenen per costum veure canals catalans. El republicà va deixar anar també una resposta molt interessant quan li van explicar si temia que Espanya tragués els tancs. Per Rufián, l’exèrcit espanyol del segle XXI ja fa temps que ha penetrat a les nostres cases: l’ABC, el Mundo, El País, Antena 3, la Sexta, Telecinco… El congressista va defensar que la opinió de la gent dista molt del que venen després els mitjans, que segueixen intentant-lo vincular a ell i a l’independentisme en general amb un Jordi Pujol que ni era independentista ni exerceix com a polític des de fa 14 anys.
No sabem si a Espanya arribaran a entendre mai que passa o no a Catalunya, però el que està clar és que tota aquesta amalgama de mitjans exerceix la seva influència sobre ciutadans que encara creuen en opcions molt donades a alçar el puny, però poc a iniciar o respectar l’única revolució possible. Encara ens queda molta feina a fer per convèncer aquells que són necessaris per constituir l’anhelada República Catalana.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
