Avui, un any després de la mort de Muriel Casals a bastament recordada per tot l’independentisme, Público treu a la llum una investigació on s’apunta directament a Alícia Sánchez-Camacho com la persona que va posar en marxa la famosa Operació Catalunya de l’Estat contra el procés independentista català. El diari digital revela que l’aleshores cap del PP català hauria preparat i filtrat directament l’enregistrament de la Camarga (amb Victória Álvarez) al ministeri de l’Interior espanyol, perquè comencés a actuar, molt abans que això sortís a la llum i, fins i tot, Álvarez comencés a explicar-ho a la UDEF.
L’Estat segueix estrenyent poquet a poquet el cargol de la seva estratègia d’asfíxia contra les institucions catalanes, amb la voluntat que aquestes deixin estar el pols independentista. Ahir Rajoy apuntava molt clarament en un discurs a atacar la fràgil aliança amb la CUP, ja que és l’única escletxa que, de moment, han detectat per frenar Catalunya. Veurem com acaba l’afer Camarga, que torna a reflotar, però de moment queda clar que tot això neix d’una estratègia concebuda i allargada fins ara que dista molt de la façana del diàleg que han intentat vendre, i que ells mateixos van enterrar quan van treure el precinto.
Avui ens ha tocat patir el terrorífic xou de la Fiscal en cap de Barcelona, Anna Maria Magaldi, que ahir denunciava atacs i «assetjament» per part d’un grup de manifestants radicals dijous passat, quan sortia del TSJC, en ple procés judicial a Mas, Ortega i Rigau. L’unionisme es va abocar en la seva defensa molt ràpidament. Però les imatges de televisió demostren amb rotunditat, com la Fiscal va sortir tranquil·lament de l’edifici i es va girar repetidament cap a la vintena de manifestants que la xiulaven des de lluny amb una mirada desafiant, mentre fumava, i segurament cavil·lava com respondria. Doncs aquí ho tenim: «Vaig témer per la meva integritat». Evidentment, no hi va haver cap incident, els propis Mossos d’Esquadra ja han dit que no va necessitar ni cap tipus d’escortament, ni tant sols es va registrar cap incident. Pura comèdia, quina vergonya de poder judicial que no és més que un apèndix anacrònic d'un estat encallat en el 1492.
Mas ja ha respost a aquest incident inventat: «Com que el judici no els ha sortit bé, intenten mostrar el sobiranisme com un moviment intolerant». De fet, moltes de les accions de l’Estat espanyol estan destinades simplement a les grans televisions. La idea és espantar la gent que pugui participar en un referèndum, començant per inhabilitar presidents catalans, com si fóssim en l’època del règim franquista. Així, de ben segur, pensen ells, el No guanyarà per golejada, en un atac de pànic de la ciutadania catalana per les possibles represàlies. Justament el moviment contrari a la seducció intel·ligent que de ben segur els hagués assegurat des de fa bastants anys, una tranquil·la convivència amb la Generalitat catalana.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
