En el 43è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich, les ferides del franquisme segueixen sense tancar-se, eixamplant-se, en conseqüència, l’abisme entre Catalunya i l’Estat espanyol. Mentre uns parlen del judici polític a Homs, Mas, Ortega i Rigau, els altres posen l’èmfasi en el Cas Palau, Fèlix Millet, i la suposada relació amb Convergència, tot oblidant la relació de Millet amb l’Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la FAES.
Mentre els titulars se centren el tema judicial i Sánchez-Camacho segueix oblidada (no per la CUP que ha demanat al Parlament que la denunciï), en segon pla segueix gestant-se l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica. Ningú no sap què passarà, ni com s’aprovarà finalment, però tothom fa les seves travesses. Les darreres parlen d’una convocatòria de referèndum abans de l’estiu i una posterior convocatòria electoral tipus 27S al setembre, quan el govern català s’hagi «estavellat contra el mur de la legalitat espanyola». De vegades cal preguntar-se perquè no s’aprova directament una Declaració d’Independència i fora complicacions. Ho volem fer tant bé que acabem corrent els mateixos riscos o més que si tiréssim pel dret.
Amb tot, Montserrat Venturós, l’estendard del municipalisme de les estelades, ha somrigut després de veure com la pròpia justícia espanyola ha arxivat el cas de l’estelada al balcó de l’Ajuntament de Berga. Una victòria rotunda. A l’altre costat de la pell de brau, Patxi López segueix fent una grisa campanya per liderar el PSOE. El també dirigent deslluït ens va dedicar ahir una perla digna d’emmarcar quan va defensar com a solució al conflicte català declarar el Principat una «Nació cultural», perquè «una Nació política no és». De vegades, sembla que hi hagi gent que no ha encès el televisor en els darrers 20 anys.
Ximo Puig, del mateix partit que Patxi López, sembla també haver rebut un cop de vara al clatell per part dels que manen. El president de la Generalitat Valenciana ha declinat assistir a la conferència que s’està celebrant a València a favor del Corredor Mediterrani, amb Puigdemont i Francesc Armengol (que també és del PSOE). Els presidents català i balear han hagut de renunciar a anar a l’acte per no deixar-lo malament, mentre la trobada es convertia igualment en una denúncia al maltractament financer per part de l’Estat. Potser a algú de dalt no li està agradant gaire que se segueixi desenvolupant la fraternitat entre els territoris de parla catalana. I és que a l’Estat espanyol, com ocorria en el franquisme que li va tocar viure al malaurat Puig Antich, la defensa de la frontera del riu Ebre entre Catalunya i València la tenen molt clara. Ja a la Guerra Civil dividir els dos territoris va ser la clau. Avui ho és no tornar-los a connectar econòmicament ni culturalment.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
