Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Lliçons en matèria de relacions internacionals per aconseguir el reconeixement del món

|

- Publicitat -

Aquesta setmana s’han celebrat les jornades de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), que han versat sobre exemples d’accions en matèria de diplomàcia per part de nacions que recentment han esdevingut (o no) estat. Unes lliçons per a Catalunya que el govern encapçalat per Puigdemont i també la ciutadania hauran de tenir en compte. Les sessions arriben en el marc de diverses discussions sobre el futur d’una hipotètica Catalunya independent, amb debats com la Defensa o el municipalisme sobre la taula.

En primer lloc, una de les ponents, l’advocada Ana Stanič, ha deixat molt clar que no hi ha un protocol concret per arribar a la independència, sinó que els països reconeixen els nous territoris depenent de com s’ha esdevingut el procés de secessió. Així, és obvi que ningú farà cap gest a priori. A més, ha explicitat que una independència amb DUI no està fora del dret internacional. Tant és així que el Tribunal Internacional de Justícia va avalar la unilateralitat de Kosovo amb l’argument que no hi ha norma que la prohibeixi.

Publicitat

Coses més pràctiques: és important deixar clar que es pagarà el deute. Per exemple, engegar negociacions bilaterals amb el Fons Monetari Internacional quan encara no tenia el reconeixement de ningú garantit va permetre a Eslovènia començar-se a guanyar el suport de la resta de països. Paral·lelament, el professor de la UB i ESADE Jordi Sellarés, suggereix que tenir calculat i avançar-se en el tema del repartiment de béns és important si no es vol sortir molt perjudicat d’una separació.

En ple segle XXI, la diplomàcia pública també s’ha de potenciar. Segons la investigadora Marta Ter, les accions de les personalitats d’origen armeni que viuen arreu del món han portat molt bones notícies per Erevan. Per exemple, tractes de favor de Washington o bé conscienciació mundial sobre el genocidi armeni de 1915. En aquest sentit, la pressió dels lobbies a llocs estratègics com Brussel·les ha aconseguit que Geòrgia sigui vista amb millors ulls per la UE. Ara bé, sense arribar a untar polítics, com en el cas d’Azerbaidjan, que pot ser positiu a curt termini, però crearà de ben segur mala premsa a la llarga.

I la clau de volta de tot plegat: celebrar un referèndum. Professors del Quebec i Escòcia, tot i ser conscients que les seves nacions han fet plebiscits fallits, no dubten que continua sent la via. Nicola McEwen creu que hi haurà indyref2 a Edimburg, i que l’SNP està convençut que es guanyarà. Al seu torn, el professor quebequès Daniel Turp afirma que el principal partit independentista apunta una tercera votació en la matèria cap al 2023.

En aquest sentit, dóna un consell que pot ser or si s’aprofita des de Catalunya: als joves ja no se’ls persuadirà tant del Sí com alsseus pares per motius identitaris (llengua, cultura, dèficit fiscal), sinó dient-los que amb la independència milloraran les relacions internacionals del país, perquè els seus habitants tindran més veu davant la comunitat internacional. Faran cas els independentistes catalans en el moment que comenci la campanya pel Sí de debò?

Article escrit  per Guifré Jordan

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut