La formació que a Catalunya lidera Albano Dante Fachín, Podemos, ha fet esclatar la bomba del dia: els liles diuen que no es donen les condicions per seguir participant en el procés de creació del nou espai de confluència dels comuns, que està articulant Xavier Domènech i Ada Colau. El motiu que esgrimeixen és que volen que els militants puguin votar sense haver-se d’inscriure al nou partit.
La raó de fons, com passa a qualsevol partit, des de la dreta més rància a l’esquerra més anticapitalista, és el control polític de l’aparell. Les organitzacions les formen les persones, i aquest és un fet natural. En el cas de Podemos, als de Fachín no els interessa el procediment establert, perquè la major part de la seva militància no s’ha apuntat al nou partit. Així la capacitat d’influència sobre els futurs òrgans de poder és menor a la que voldrien, i d’aquí la revolta. A banda, ICV i Podemos mai s’han acabat d’entendre massa, dins de CSQEP hem testimoniat diverses enganxades entre totes dues formacions.
El trencament en sí no té cap tipus de lògica. El marc ideològic de les formacions que han d’integrar el nou partit és exactament el mateix, amb els mateixos tipus de votants. El discurs que fan és el mateix. Així, dividir els partits de la confluència no sembla una bona idea. Imaginin una convocatòria electoral on hi concorri per una banda l’esquerra colauista i per altra l’esquerra de Fachín i Pablo Iglesias, sense esmentar la presència de la CUP i ERC. Males notícies per Xavier Domènech que veu com el principal suport que havia de nodrir el nou partit, és a punt de marxar. La repetició d’aquest esquema, però, que recorda tant a la II República espanyola, és una oportunitat per als independentistes, per mirar de rapinyar algun suport més provinent d’aquest sector. Els deures per poder persuadir algú, ara mateix són molt clars: arraconar els hiperventilats.
Poques hores després, Carme Forcadell compareixia per anunciar que recorrerà l’admissió a tràmit de la querella contra ella i els tres membres de la mesa menys Nuet per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral. L’argument en aquest cas, és molt clar: la presidenta recorre a l’anomenat dret penal d’autor per justificar que s’està acusant algú per qui és i no pel que fa. Excloure Nuet de la denúncia va ser un gravíssim error per part d’un Estat que cada dia amaga menys la seva intencionalitat política. Se’ls veu el llautó i la resta del plomall.
Li passa el mateix a Miquel Iceta, que avui ha ratificat oficialment la baixada de pantalons davant la gestora del PSOE. El PSOE ha signat la continuïtat del protocol de relacions PSC-PSOE, a canvi que el PSC acati les decisions de caire constitucional de la formació a nivell estatal. Iceta ha estat hàbil, va revoltar-se amb el seu No a Rajoy quan tenia els focus de tots els mitjans enfocant-lo, i ara rectifica quan la marea ha baixat. Segueixen allà on eren, mesells per sempre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
