El judici del cas Palau ha continuat avui amb l'esperada compareixença de la mà dreta de Fèlix Millet a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Jordi Montull ha confessat beneficiar-se dels fons públics que rebia l'entitat i no ha dubtat a ratificar les comissions de CDC i la condició d'intermediari del Palau. No obstant això, ha actuat com Millet ahir i no ha implicat ningú més de Convergència a banda dels extresorers Carles Torrent i Daniel Osàcar. Ara bé, sí que ha assegurat que el partit va començar exigint el 3% de les comissions a Ferrovial a canvi d'adjudicacions d'obra pública, però que després va reclamar el 4% “perquè volien més diners”.
El següent acusat a declarar ha estat el propi Osàcar -Carles Torrent va morir el 2005-, que ha negat rotundament les acusacions de Millet i Montull. L'extresorer convergent ha dit que només rebia diners en xecs i per satisfer les condicions d'un conveni entre la institució i el partit per promoure la cultura catalana. Difícil de creure, tenint en compte les proves que el fiscal va mostrar ahir, però en tot cas… embolica que fa fort.
En qualsevol cas, com ahir ja avançàvem al Dietari, tots els partits polítics –excepte ERC, que ha passat de puntetes tot i que tampoc ha sortit a defensar els exconvergents– ja s’han abraonat a Convergència i han demanat la compareixença d’Artur Mas en seu parlamentària. L’expresident està obert a explicar-se de nou, però probablement no servirà per aclarir la qüestió. L’extinta Convergència encara arrossega el naixent PDeCAT… Pèssima notícia pel procés? Res més lluny de la realitat.
L’esponja de la corrupció del partit que va governar el país durant 23 anys ja ha aturat en certa arruïnat prou les expectatives electorals de la formació. Difícilment l’enfonsarà encara més, però en tot cas, l’independentisme no se’n veurà esquitxat. Per què? El cas Pujol és el més sonat que es recorda i, si bé potser el seu esclat va aturar l’ona expansiva sobiranista, les enquestes ja fa dos anys que estan inamovibles. No s’ha vist més afectat des de 2015. Si el suport a la independència disminueix, no serà per la corrupció. La ciutadania –com a mínim la sobiranista– tendeix a separar els dos temes.
Qui no creu que el balanç del dia d’ahir va ser favorable pels independentistes? L’optimisme injectat per la victòria del Barça, que miraculosament va marcar 3 gols en els set últims minuts de partit per remuntar una eliminatòria de Champions que estava perdurda? Amb la consciència que ahir va tenir lloc un miracle al Camp Nou i que allò impossible, de sobte, és possible, molts culés –i, per extensió, molts independentistes–, ahir van anar a dormir amb l’optimisme de cara al procés renovat. I els polítics es van encarregar de recordar-ho als qui, encara en xoc, no ho havien pensat. I és que l’esperit de independentisme de 2017 s’assembla més a l’esperit culé d’ahir que a l’esperit de Millet i Montull.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
