Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

L’enigma Rigau

|

- Publicitat -

L’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau és actualment diputada al Parlament de Catalunya. Dels tres inhabilitats pel TSJC (Mas, Ortega i Rigau), ella és l’única que ostenta un càrrec públic en l’actualitat. La pregunta que tothom es feia avui, un dia després de la lectura de la sentència condemnatòria era ben clara: què farà Irene Rigau, plegarà de diputada acatant als tribunals, o bé practicarà la desobediència com ja li reclama la CUP, ANC i Òmnium?
 

Sigui com sigui, la decisió no l’haurà de prendre immediatament perquè la sentència encara no es ferma i hi ha la voluntat expressada ahir per Artur Mas de recórrer-la fins arribar als darrers extrems (Estrasburg). Per tant, la disjuntiva encara trigarà a produir-se. Mentrestant, el govern català ha donat ple suport a la diputada del seu grup parlamentari en una petita concentració de suport al migdia, quan s’ha aplegat una trentena de diputats de JxSí per acompanyar-la a l’hora de signar la recepció de la sentència.
 

Publicitat

Allò que decideixi JxSí i Irene Rigau tothom coincideix a afirmar que assentarà un precedent a l’hora de tractar les possibles inhabilitacions de polítics en actiu. Francesc Homs i Carme Forcadell són en un horitzó l’un proper i l’altra no gaire llunyà. Homs ho tindrà magre per practicar la desobediència perquè el Congrés espanyol no serà tant solidari, però Carme Forcadell, la insígnia de l’independentisme popular, no renunciarà tant fàcilment.
 

Aquí haurà d’estar preparat el govern, que segueix «a tota màquina» amb els preparatius del referèndum, malgrat les intoxicacions que venen de Madrid afirmant que Puigdemont ja diu en privat que no farà cap referèndum, i que Junqueras el trairà al darrer moment per fer-se amb el control de la Catalunya autonòmica. Si qualsevol de les dues coses es produís, el cataclisme seria monumental, i això condemnaria a enterrar la destral de guerra durant molts anys. Malgrat aquestes intoxicacions, que molts opinadors d’aquí ja han comprat, el govern de la Generalitat no es pot permetre a aquestes altures aquest tipus de vel·leïtats.
 

Mentrestant, segueix el vodevil del canvi de direcció sobtat a TV3. Els ho apuntava ahir en Guifré. El nomenament de Vicent Sanchis com a nou director no ha agradat a ningú, i el govern de Generalitat fins i tot ha tirat pilotes fora. Des de la caverna s’aprofita per vincular a Mas (que ja no és president) amb aquest nomenament, i així fer el clàssic enllaç amb TV3-CiU-Pujol-corrupció. El fet objectiu és que, com apuntava en Guifré, Sanchis és de l’òrbita convergent, i aquest nomenament coincideix amb el judici del Cas Palau i les queixes airades del PDECat per la cèlebre informació d’El Mundo de fa un parell de cap de setmanes. Si això és així caldrà condemnar-ho però, mentrestant, Sanchis tindrà feina a aplicar tot allò que ha defensat a les tertúlies durant anys i panys.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut