De Jordi Sànchez a Antonio Baños, fins la independència. Ahir vàrem gaudir de l’estona que vam compartir amb ells al Col·legi de Periodistes de Barcelona presentant el Zeitnot. El Dietari del Procés II (que arriba avui a l’Espai Òmnium de Manresa a les 20h). Tant és així que ens agradaria molt agrair-los als dos i a tota la gent que es va acostar ahir al vespre a veure’ns la seva predisposició a l’hora de donar la benvinguda a aquesta obra que, com saben, és feina feixuga de formigueta.
La imatge d’avui dijous és molt plàstica. Al Congrés dels Diputats, un dia després de la compareixença davant dels mitjans de Francesc Homs acomiadant-se del seu escó després de ser expulsat pel TS, el seu company de files, Carles Campuzano, prenia la paraula per fer un al·legat en pro de la democràcia i en homenatge al seu company.
La presidenta de la cambra, la popular Ana Pastor (una de les exministres de Foment a les que li hauria correspost executar moltes de les obres promeses pels respectius governs espanyols), li ha pres la paraula i li ha explicat que no procedia parlar sobre aquest tema. Campuzano s’ha quedat amb la paraula a la boca i la reacció ha estat immediata. Mentre Pastor ha fet veure que no passava res i iniciava un altre punt del debat, els diputats tant del PDECAT, com d’ERC i de Podemos presents a la sala s’han aixecat i han començat a desfilar cap a la sortida de l’hemicicle. Pastor s’ha aturat durant uns instants, perplexa en veure 90 diputats marxant, i aleshores ha continuat parlant.
Les imatges són especialment impactants perquè es pot veure com la presidenta parla cap a una cambra buida mentre una riuada de gent va baixant i va desapareixent. Als catalans no ens volen sentir, doncs marxem. És això. Això és el que està passant. Ens tenen por, molta por, i prefereixen fer veure que no existim, que el «problema catalán» forma part d’una realitat paral·lela. Però no és així. No som un problema, som la solució a tots els problemes, inclosos els seus.
Aquest matí també s’ha presentat el darrer baròmetre del CEO, que torna a posar, una vegada més, en perill la majoria independentista parlamentària que tant ha aconseguit lluir. JxSí aconseguiria entre 58 i 60 diputats, mentre la CUP manté una expectativa d’uns 8. Pel que fa a la pregunta sobre el referèndum, el 73,3% estarien a favor de fer-lo. La majoria d’aquests, un 50,3%, fins i tot el farien si l’Estat no el permetés, la qual cosa és especialment rellevant. El 23,3% només hi jugaria si hi ha pacte amb Espanya, i el 20% restant no el vol en cap cas.
A la pregunta, «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?» El No segueix avantatjant amb més diferència els partidaris del Sí amb una xifra que arriba al 48,5% per un 43% dels independentistes. Tanmateix, ens trobem amb la incongruència següent: què respon la gent quan es pregunta pel seu vot si demà es convoqués un referèndum per la independència? La resposta és molt clara: un 43,3% votaria Sí, un 22,2% No, un 6,2 Blanc, un 1,7 nul, i un 20,7% s’abstindria. Si netegem les dades, el resultat en un referèndum pur seria d’un 66,1% de Sí a un 33,9% de No.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
