La presentació de 'Zeitnot. El Dietari del Procés', l'obra que sorgeix d'aquest bloc d'Oriol i Guifré Jordan i que es pot adquirir en aquest enllaç, va acollirJordi Sànchez i Antonio Baños, com explicàvem ahir. I el president de l'ANC va voler deixar clara una idea: ja no són suficients les mobilitzacions de dues hores. Ara el sobiranisme civil ha de fer un pas endavant: la “mobilització permanent”. Sí, com el 15M, com la plaça Tahrir, com la revolució dels paraigües i tantes d'altres en la història recent.
Sànchez –i, en conjunt, l’Assemblea, que fa setmanes que ho diu– està apostant ja per dormir al carrer després d'una constatació òbvia: ja hem tret tot el suc que se li poden treure a les manifestacions de l'onze de setembre. Van servir per empènyer els polítics catalans a virar cap a la independència i per arribar a tot el món -o, com a mínim, al món ben informat-. Són èxits de valor incalculable i sense els quals no podríem ser on som. Han servit per deixar-ho tot llest. Però ara cal quelcom diferent: per la banda institucional, calen urnes amb valentia i fins al final. I per la banda civil, una revolució a l’alçada de tombar un règim “indivisible”. Com a l’Europa de l’Est l’any 1989, com les marxes multitudinàries –amb centenars de milers de persones en cada ocasió– que es van celebrar a l’Alemanya de l’Est aquella tardor cada dilluns durant dos mesos. Fins que el mur va caure.
Ja en ple desenllaç d’aquest procés, que es decantarà en un o altre costat enguany, tenim davant una doble incògnita: està preparat el govern de la Generalitat per tenir la valentia imprescindible per fer la seva part de la feina? És una segona oportunitat després de 2014, així que saben que no hi ha alternativa que dur el conflicte fins les últimes conseqüències. Però mentre tothom es mira amb recel la classe política ens hem de preguntar: i el poble?
Està preparat per jugar el seu paper o es limitarà, fins ara, a “sortir a les 4 de la tarda de casa, fer el que demani l’ANC a les 17:14 i a les 6 tornar a casa i posar el TN”, com va dir a la presentació del llibre Jordi Sànchez? La gent més gran porta ja anys tirant del carro en manifestacions de tot tipus i en voluntariat de les entitats? La mobilització permanent serà tot un repte pels d’edat més avançada, així que… Agafarà el relleu el jovent d’aquest país? O s’ho continuarà mirant des del sofà de casa mentre fa ‘tweets’ d’indignació perquè el procés no avança?
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
