La detenció de l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que prendria el relleu a Esperanza Aguirre al capdavant d’una de les regions espanyoles que aglutinen més poder i opacitat, ha estat la informació estrella del dia. El cas és especialment rellevant perquè poc a poc es van sabent més coses de les trames de corrupció que envoltaven Aguirre. Costarà d’arribar-hi, com va costar amb Rita Barberá, però segurament s’hi acabarà arribant.
A l’Estat no li han passat desapercebudes, però, les declaracions d’Oriol Junqueras d’ahir quan, incitat per Sala-i-Martín va recordar que el Govern encara té l’as a la màniga de la DUI (el pas lògic on molta gent creu que acabarà el procés). Les declaracions van estar prou bé, malgrat fossin una manera més de correr un tupido velo al teatre de baixa estofa de la setmana passada.
Des del PDECat, una veu de segona línia com és Carles Campuzano ha recordat a Junqueras el mateix que els republicans van retreure la setmana passada a Bonvehí abans que els regidors republicans quedessin en evidència: que Junqueras es concentri en el referèndum. El fet però és que les paraules de Junqueras d’ahir van caure millor que les de Bonvehí la setmana passada I per què? Per l’actitud: la DUI és una reivindicació molt àmplia i estesa dins el sobiranisme, a més de ser una manera de desencallar el procés si tot va malament, com deia avui Vicent Partal en el seu editorial a Vilaweb.
El fet de tornar a fer unes noves eleccions com insinuava el postconvergent, generaria incertesa, a més de propiciar una marxa enrere en el moment més clau, com va fer Mas el 9N. Tothom té clara la finalitat d’una DUI: declarar la independència com a conseqüència lògica de les traves de l’Estat, però unes noves eleccions ens aboquen a un procés pseudoplebiscitari pel qual ja hem passat, i que podria dur a un bloqueig al Parlament, o fins i tot a perdre’n el control, just en el moment que hi ha la majoria de 72 escons independentistes.
En el fons, seguim parlant de continuar o sortir del Marc Mental Espanyol (MME), el que es va empassar molta gent (començant per la CUP) el 27S, quan a l’hora de defensar el relat que l’independentisme tenia la majoria absoluta d’escons, vàrem comprar el… «però no la tenim en vots». Per tant, ens trobem amb un problema d’actitud i de falta de concentració en el referèndum. És per això que avui hem vist l’estranya fotografia del president de l’ANC, Jordi Sànchez, sol, començant la campanya pel Sí a la independència del referèndum. A la fotografia hi hem trobat a faltar la resta de la societat civil i ERC el PDECat i la CUP, i aquest és un error nostre que veurem si ens costa car.
Ens hi posem tots ja, o no?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
