Opinió amb independència. Divendres, 15 de desembre de 2017 11:24 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dilluns, 24.4.2017. 21:42 h

No només al referèndum la gent haurà de triar entre identitat i eficiència, també en el municipalisme del futur


Comparteix







Etiquetes
L'escombraria que està sortint al voltant del PP de la Comunitat de Madrid cada vegada és irrespirable. El 'palco del Bernabéu' està a l'ull de l'huracà, i el cercle cada cop s'ha anat estrenyent més sobre Esperanza Aguirre. Tant, que ha dimitit de la condició de regidora i portaveu del PP a l'Ajuntament de la capital de l'Estat per "no haver controlat prou" a Ignacio González quan era la seva mà dreta al govern de la Comunitat de Madrid. I potser també perquè creu que en els propers dies estarà imputada? Només queda ella. Això ja li va passar a Rita Barberá.

La política municipal, ai, la política municipal... Què en farem dels municipis si Catalunya arriba a ser independent? La setmana passada, la fundació Irla, propera a ERC, presentava un estudi elaborat per Roger Barres en el qual s'analitzava el model català en comparació amb el dels països nòrdics. I la diferència entre un i altre model és abismal. Al Principat, arrossegat per l'Estat espanyol i amb la influència francesa, els governs municipals tenen un paper testimonial. Tot al contrari dels països nòrdics.

Dinamarca, Finlàndia i Suècia donen un paper cabdal als municipis, que gestionen directament fins i tot educació i sanitat amb supervisió estatal. Qui millor sabrà les necessitats de la ciutadania, sinó la pròpia gent que hi viu? Els governs locals tenen, en conseqüència, molts més recursos tant humans com econòmics, ja que reben fins i tot els impostos sobre la renda i de patrimoni. Just al contrari que a l'Estat espanyol, on la recentralització i la limitació del marge de maniobra municipal és menor amb la LRSAL.

Només hi ha un 'obstacle' per poder adoptar un model més proper al nòrdic: el número de municipis. És evident que no té sentit que un poblet de 100 habitants se n'ocupi, però és que als països nòrdics s'han fet reduccions dràstiques. Fins al punt que a Dinamarca només hi ha 78 consistoris, per 948 a Catalunya, amb una població equivalent. Als països escandinaus hi ha, com a molt, un 5% de localitats de menys de mil habitants. A Catalunya, més del 50%. I tant Roger Barres com altres analistes són conscients que això suposaria un drama inassumible per molta gent, pels quals el seu poble és la seva identitat.

Però és clar, un nou país s'ha de construir de manera diferent a l'anterior, oi? O és per fer un Espanya bis? Potser hi ha una opció intermitja, com ara fusions voluntàries o fusions a la força però mantenint els municipis originals amb alguna figura simbòlica i sense poder polític? Identitat contra eficiència. El mateix dilema al qual s'hauran d'afrontar centenars de milers de catalans que se senten arrelats a Espanya (per origen, normalment), però que també hauran de reflexionar sobre quin grau d'eficiència i proximitat volen del seu estat.


Article escrit  per Guifré Jordan

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

 

lectures 4608 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
L'emigrant retornat de Suïssa fletxa Adenui d'Urgell, a la vora del riu la Femosa
25 d'abril de 2017, 08.39 h

Bom dia a todos : No solament el municipalisme té protagonisme al nord d'Europa,
sinó a la Confederació Helvètica, on solament tenen tres administracions : la municipal, cantonal
i federal amb seu a Berna. Un model que la Catalunya independent faria bé en copiar o emular. No podem ni devem continuar en aquest guirigall d'administracions i funcionaris que patim, de colònia borbònica.

Ara i sempre per la REPÚBLICA CONFEDERAL CATALANA 2017 !

Sempre vostre per GALEUSCA !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.