Avui hem gaudit d’allò més amb el xou de Catalunya Sí Que Es pot. El partit conegut popularment com a QWERTY, ha reptat el Govern de Catalunya a recollir l’aval internacional per sumar-se a la proposta de referèndum unilateral. Concretament demanaven el de la Comissió de Venècia. Fum. Tant Junts pel Sí com la CUP han destapat la trampa amb voracitat: només els Estats (i també el Consell d’Europa i l’OSCE) poden formular aquest tipus de peticions a aquest consell. Mentre Rabell seguia amenaçant professionals des de Twitter, el seu grup parlamentari segueix, un dia més, ignorant la voluntat popular i posant-hi tants pals a les rodes com pot. Recordem que els avals arriben sempre després del fet concret, mai abans. Se’n diu geopolítica.
Amb la mateixa filosofia ha comparegut avui l’equip de Podemos, amb Pablo Iglesias i les seves desconnexions territorials, per anunciar una Moció de Censura al Govern del PP que neix morta. El propi PSOE li ha recordat que el més lògic és anunciar una moció de censura un cop ja reunits el suports, i no buscar-los en rodes de premsa televisades com si fos una campanya de màrqueting. I, entre tot això, apareix Nicolás Maduro amb una estelada roja dient que Veneçuela reconeixerà una Catalunya independent. Per molt Maduro que sigui, no menystinguem que, de facto, es tracta del primer reconeixement explícit previ a la independència. I, a més, és de la corda de CSQEP. Les reaccions han estat però, molt diverses. Marta Pascal ha reaccionat immediatament i de manera agressiva considerant-ho un «greu error». De ben segur que el prestigi que està generant el departament de Romeva internacionalment entre bastidors anirà més enllà d’aquest fet puntual. Calma.
Ahir també calia escoltar sense prejudicis l’entrevista a Alfons López Tena. Tena va ser el darrer cap de llista de la fallida Solidaritat Catalana per la Independència, la gran derrotada a les eleccions de 2012. L’exmembre del CGPJ va trencar la seva bombolla a twitter per concedir una entrevista en exclusiva al programa que dirigeix Josep Cuní a 8TV.
L’entrevista començava amb una referència al polèmic periodista unionista Lluís Bassets. El programa recollia el tall on deia «a Catalunya li caldria un líder independentista de pedra picada que digués la veritat als catalans, que és la pura veritat, que tingués el coratge […] de dir la veritat». «I quina és?», es preguntaran. Segons Bassets, «la veritat és que això s’ha acabat». Al sentir «independentista de pedra picada» a Cuní no se li va acudir res més que convidar el candidat independentista que més bilis ha vomitat contra el procés des que Catalunya li va retirar la seva confiança a les urnes i, acte seguit, va deixar de picar pedra des del desert.
Tena, com ja és habitual en els seus comentaris a les xarxes, va vendre que el procés és una farsa, que és un engany i que tot acabarà amb una marxa enrere i una tornada al bucle processista. Que això és així des de 2011, quan va haver l’única oportunitat d’independència real (casualment quan l’independentisme no era encara majoritari a l’hemicicle català i Solidaritat encara hi era). Escoltat amb paciència, val a dir que va remarcar un perill del que hem de prendre nota: la necessitat de valentia. Tena considera que «això és una farsa», perquè no confia que la llei de transitorietat jurídica serveixi per a convocar un referèndum, ja que l’Estat l’anul·larà i la Generalitat no tindrà el valor de fer-lo igualment, com li va passar a Mas el 2014. Valor, ho remarquem una i altra vegada. Si bé és cert que l’esmentada llei hauria de ser –per anar bé– una DUI complerta, per fer el referèndum l’únic ingredient que ens cal a tots, Govern al capdavant, és el valor, la valentia.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
