Anotin-se la data, perquè aquest maig serà mogudet: dilluns 22 de maig. La data és la de la conferència que faran en una sala de l’Ajuntament de Madrid, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, els tres artífexs de Junts pel Sí (si bé Puigdemont substitueix en aquest rol a Mas), que fa uns mesos van pronunciar una conferència força mediàtica a Brussel·les. Quina por que fan quan van junts, a l'atac! Tenim molta més força de la que ens pensem, i ens manca autoestima. Tanta va ser la por que van fer aleshores, que Madrid va haver d’esforçar-se de valent per torpedinar-ho. Amb una contra programació ben feta, Moncloa va reduir el rang dels assistents, però no va evitar que la sala que allotjà els líders catalans estigués plena.
Ara, d’aquí a dos dilluns, els tres de Brussel·les aniran a Madrid, a presentar la darrera oferta de referèndum acordat amb l’Estat. Allà ja s’ha aixecat polseguera perquè es diu que la sala l’ha llogat la pròpia alcaldessa Manuel Carmena, sota l’argument que «promocionará un acto secesionista». Cras error intencionat: no es promou el secesionismo, es promou un referèndum on també es podrà votar ‘No’ a la independència.
La Generalitat va fer públic l’acte ahir coincidint amb la inauguració del Saló de l’automòbil a Barcelona, on Puigdemont es va poder saludar amb Rajoy. En els discursos d’obertura, el president català reclamava novament activar el projecte del Corredor Mediterrani, mentre Rajoy advertia de no caure en la «temptació de desconnexió i aïllament».
La conferència dels tres timoners catalans vindrà precedida, com bé saben, del gran acte que farà el divendres 19 el Pacte Nacional pel Referèndum, on es presentaran les 400.000 signatures i es donarà per acabada la seva labor. Això ha fet arrufar el nas altre cop a Xavier Domènech i els comuns, perquè han tornat a insistir que la millor manera de mantenir el consens no és la comissió de coordinació pel referèndum entre partits com ha proposat ANC, CUP i ERC, sinó aquest pacte. O sigui, l’anar fent reunionetes, alguns actes, declaracions… i un bucle infinit de pèrdues de temps que cada cop quedaran més arraconades als titulars dels diaris. I qui dia passa any empeny, amb el desig que la cosa es dilueixi pel camí, mentre el que requereix el poble és culminar ja, aquest setembre, com s’ha acordat.
Els comuns cada dia tenen menys crèdit: o referèndum o referèndum. Si no donen suport a un referèndum, un mandat que emana de la voluntat de la ciutadania, és perquè estan amb els altres, els que no el volen. És així de senzill i de clar. En el fons, la indefinició no es res més que pur partidisme, però la poca claredat en els discursos és allò que els ha abocat a l’abisme. Avui cal afegir un nou ingredient al desconcert: l'assemblea que ha fet l'embrió del nou partit de Colau i Domènech ha decidit triar en una consulta electrònica el nom del nou partit. Les opcions seran: 'Catalunya en Comú' i 'En Comú Podem'. Les dues són marques ben potents, però potser la segona no és gaire legítima. La paraula 'Podem' fa referència la formació liderada per Fachín a Catalunya i que, de moment, s'ha mostrat contrària a integrar-se. Estem, doncs, davant d'una OPA hostil? La discussió ens evoca al precedent recent del PDECat i l'agre disputa que va haver-hi amb els Demòcrates de Catalunya (l'escissió d'UDC), per haver-los manllevat el nom 'Demòcrates'. Veurem quin debat es genera entre comuns i Podem en els propers dies.
Parlant de la nova formació filla de CDC, aquest matí el PDECat ha iniciat la conferència ideològica on tant Puigdemont com Mas han predicat els beneficis d’una Catalunya independent, mentre Marta Pascal ha intentat atiar l’orgull postconvergent dient que el PDECat és el «de totes totes, el gran partit central de la Catalunya del segle XXI», una referència agosarada, ja que el partit és nou i cap enquesta avala, encara, aquesta projecció.
Pascal ha fet patir quan s’ha emmirallat en Macron per demanar superar la divisió clàssica entre esquerres i dretes. Cal anar amb compte, perquè en aquest país el discurs de «ni de dretes ni d’esquerres» és propi de Ciutadans. Macron, el vidre en el qual s’ha emmirallat Europa només és president perquè el sistema electoral francès el posava en un cara a cara amb l’ultradretana Marine Le Pen. El discurs del nou president gal està farcit d’ambigüitats i d’indefinicions, per això l’abstenció també ha estat tant alta. Els partits catalans haurien de seguir aspirant a seguir els seus propis referents, des de Mas a Colau passant per David Fernández i Oriol Junqueras, Forcadell, Casals o el propi Puigdemont.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
