Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Les condicions les posem nosaltres

|

- Publicitat -

Anem cap a un referèndum unilateral, si res no ho atura. La determinació és total per part dels timoners de la nau com s’ha vist aquest vespre al Palau de Congressos de Barcelona amb un rotund ple a vessar. Carles Puigdemont ha donat aquesta tarda una resposta estel·lar al cop de teatre que ha intentat protagonitzar avui el govern d’Espanya a través d’una proposta de la vicepresidenta Soraya Sáenz. Però… anem a pams.
 

Aquest migdia, Soraya Sáenz bastia una proposició acordada en el Consell de Ministres que enviava al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però també a Oriol Junqueras i a Raül Romeva. La proposta anava carregada de picaresca i mala fe, tota una trampa: el Govern d’Espanya «convida» el president de la Generalitat (i també a Junqueras i Romeva) a anar al Congrés dels Diputats a demanar una reforma de la Constitució ja que, segons ella, Moncloa no pot negociar un referèndum acordat bilateralment perquè la llei no ho permet.
 

Publicitat

El primer moviment d’Europa?
 

O sigui, el de sempre: intenteu reformar la Constitució i ja en parlarem. La «invitació» ha estat motivada per la proximitat de la conferència que els tres de Brussel·les pronunciaran dilluns en un espai de l’Ajuntament de Madrid. I Per què arriba aquest oferiment ara? Hi ha dues interpretacions possibles, la primera, ben clara com anem observant fa dies, la por. La por que els està causant veure un president tant absolutament decidit a complir la promesa realitzada quan va ser ungit 130è president de la Generalitat de Catalunya. Però la segona és ben plausible també: pressions provinents d’Europa. Fa temps que el procés s’ha internacionalitzat i que tothom en parla entre bastidors. Des d’Europa cada vegada arriben més missatges al govern de l’Estat perquè tingui algun gest amb Catalunya, que dialogui. Madrid ja no sap com evitar-ho i ha optat per la via Ibarretxe, a veure si tornàvem a picar l’ham. El Govern de Catalunya ja va anar fa tres anys al Congrés a mendigar, com també quan va haver-hi la disputa per l’Estatut.
 

El millor de tot és que, atenció, la proposta del Govern espanyol ha arribat el mateix migdia que a Madrid alts càrrecs del PP, comandats per la catalana Andrea Levy, amb el pedaç d’Albert Boadella, s’autoproclamaven no nacionalistes davant d’una gran bandera d’Espanya on es llegia «#NoEnCibeles», en al·lusió també a la conferència de Madrid de dilluns. Al mateix temps, Xavier Garcia Albiol seguia fent campanya pel ‘No’ al referèndum donant-se petons amb gent, amb la rojigualda pintada a la galta. Per tant tenim:
 

-El PP demanant des de Madrid que no es toleri ni es permeti la conferència de Puigdemont
 

-El PP convidant des de Moncloa a Puigdemont vagi al Congrés a demanar una reforma de la Constitució.
 

-El PP des de Catalunya fent directament campanya encoberta pel ‘No’ a la independència
 

* Mentrestant, l'executiu espanyol enviava al TC la nova reforma del Codi Civil català
 

Estan desbordats. Mentre passava el dia l’oposició al Congrés anava aplaudint amb més o menys intensitat des del PSOE a Podemos inclòs la proposta de Soraya. Fins i tot el mateix Albiol amb un llenguatge de pinxo de barri reptava al president català via Twitter: «Quieres referéndum separatista? Pues venga! A plantearlo dónde corresponde. Ahora que es el momento de la verdad no te asustarás, no?».
 

I així s’ha arribat a la tarda vespre, amb tots els focus mediàtics posats a la Barcelona per veure si hi havia resposta. I ha arribat el gran moment del Pacte Nacional pel Referèndum, que ha omplert de gom a gom el Palau de Congressos de Barcelona ple d’entitats provinents de la societat civil. Joan Ignasi Elena ha presentat les 500.000 signatures que han recollit i, aleshores han aparegut Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, les dues estrelles en una imatge d’unitat.
 

El president de la Generalitat ha tornat a insistir en la voluntat de poder decidir, i aleshores s’ha referit a la proposició que li arribava des de Madrid. Mentre la gent especulava quina seria la resposta del president, el cor ens bategava amb aquell «ai ara» tant típic dels catalans, però el president ha respost per on ningú se l’esperava: «Estem disposats a negociar les condicions del referèndum i, si hi ha acord, el sotmetrem als respectius parlaments». Brillant. Ara les condicions les posem nosaltres. Al Congrés ja s’ha demanat gairebé vint vegades el mateix, i la resposta sempre ha estat ‘No’. No hi perdem més el temps.
 

«Homes de poca fe!» Que trobaran escrit a la Bíblia, si em permeten la referència. Puigdemont ja va amb velocitat de creuer mentre l’entorn, ple d’interessos, intenta distorsionar la realitat de la determinació d’aquest Govern, i d’aquesta coalició amb la CUP. Catalunya deixa de picar a cadascuna de les trampes que posa l’Estat, i tampoc s’entrebanca amb els pals a les rodes que ens posen els indefinits. Tot és per allargar la nostra estada en el laberint espanyol i així que mai puguem trobar la sortida, però la nostra determinació està enderrocant tots els murs. Som-hi!

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut