114 dies. El compte enrere ja és oficial. Catalunya i Espanya viatgen inevitablement, alhora juntes i més separades que mai, cap a l’1 d’octubre d’enguany, data prevista per la celebració del referèndum d’independència, segons ha anunciat avui el president Puigdemont al Pati dels Tarongers de la Generalitat amb tota la solemnitat possible. El Molt Honorable també ha desvelat l’altre secret que portava temps guardant: “Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?”. Aquesta serà la pregunta a la qual s’enfrontaran els aproximadament 5,5 milions de catalans que estaran cridats a votar, si es fa servir un cens similar al de les últimes eleccions al Parlament.
La jornada d’avui ha volgut imprimir la màxima transcendència al missatge que s’ha volgut donar, amb la presència del govern en ple i la pràctica totalitat dels diputats de Junts pel Sí i la CUP. El president i vicepresident han fet petits parlaments, on han desplegat una llista ben llarga de greuges del govern espanyol. De fet, Puigdemont ha recordat la cèlebre sentència de l’Estatut de 2010 com un dels motius pels quals un govern català ha arribat al nivell més gran de desafiament vers l’Estat espanyol com a mínim en els últims 80 anys. A banda, ha aclarit que la pregunta serà binària i que l’executiu aplicarà el resultat que surti de les urnes.
I quina ha estat la reacció de l’unionisme? Infinites desqualificacions i menyspreus a mansalva, però tots s’han alineat per dir que l’anunci d’avui no té cap valor jurídic i que no mourien un dit per activar la maquinària judicial espanyola fins que les paraules es comencin a transformar en fets. Dos apunts al respecte: la Moncloa i els seus satèl·lits no faran res de portes enfora, però de ben segur que s’hauran apuntat la data a l’agenda i les clavegueres ja deuen estar treballant. D’altra banda, el discurs del partits unionistes és encertat en aquest cas: Puigdemont només ha fet un anunci que podria haver deixat anar en un míting del PDeCAT i hagués tingut el mateix valor real. Cal actuar. I hem de suposar que tot el calendari d’acció està ja esbossat.
El cens, els funcionaris, les regles, les urnes i els col·legis s’hauran d’aclarir en les properes setmanes, i totes les especificitats tècniques que vagin sorgint han de dotar de la seriositat que la gent busca en la votació. L’anheladíssim anunci de la data i la pregunta ha tret un pes de sobre a molta gent, però de moment no s’ha copsat un aixecament general de l’ànim entre les files independentistes. S’haurà de treballar, i molt, perquè la gent més afina al procés es vagi engrescant i es posi a treballar per la que hauria de ser l’última campanya independentista de les seves vides. En aquest sentit, un gran dubte comença a planar: hi haurà campanya del No? Seria clau per legitimar la votació.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
