Durant les primeres 24 hores (i alguna més) després de l’anunci de data i pregunta, i a poc més de cent dies de la seva celebració, a Catalunya ningú parla de res més. De cop, hi ha hagut un esclat d’eufòria controlada i, el que és millor, una espècie de normalització del debat. Cada vegada sembla que hi ha més gent que comença a entretenir-se a dibuixar com voldria la nova República, de vegades passant per alt que el principal problema serà celebrar el referèndum.
Ahir mateix, un company de feina de la meva mare, votant d’Iniciativa de tota la vida i, per tant, indecís per definició, li comentava després de l’anunci que li agradaria que algú li expliqués quin model de República volem. Què proposem a la ciutadania, en definitiva. Això és el que ens hem de dedicar a fer a partir d'ara.
O sigui, que estava disposat a votar ‘Sí’, però volia saber a què deia ‘Sí’. I així deuen haver molts altres indecisos. Amb un altre sentit, la reacció de CSQEP. El duet Coscubiela-Franco Rabell deia que ara volien saber i tenir la seguretat jurídica i el reconeixement de tot. L’etern com. També deien que «ens amaguem». Aquests però, van amb més malícia. CSQEP sap que el Govern de la Generalitat malda per poder organitzar el referèndum i que no és que ens estiguem amagant, sinó que l’Estat espanyol està esperant a què obrim la boca per engarjolar-nos, però això no els ha interessat mai denunciar-ho.
La mateixa visió és la que ha aportat Pablo Iglesias. El líder de Podemos cada vegada diu amb la boca més petita que Catalunya té dret a posar urnes, però avui ha apuntat que el que prepara la Generalitat no té cap pinta de referèndum. O sigui, una escapatòria per no donar-hi suport. Vaja, una versió no molt allunyada, en el fons, del discurs encès de Ciutadans ahir quan Rivera i Arrimadas deien que Catalunya estava un pas més a prop d’unes autonòmiques. Unes eleccions per les quals ells ja han renovat candidata. A vegades el desig pot més que la realitat.
Per tot això, la CUP i ERC han pressionat per introduir la paraula ‘República’ a la formulació de la pregunta. Evidentment, aquest afegitó ha suscitat polèmica, però gairebé tothom ja s’ha fet seva la pregunta. Els anticapitalistes ho tenen molt clar: pressionar l’electorat (i per extensió la direcció) dels comuns per arrossegar-los a la participació i al ‘Sí’ a la República. De fet, és una gran oportunitat per votar també en aquell referèndum imaginari que les esquerres alternatives espanyoles de tota la vida només reclamen els 14 d’abril de cada any: «Quiere usted una monarquía o una república?».
Ah! Preparin-se perquè a partir d’ara començarem a sentir els disbarats més inesperats (o no) que s’hagin pronunciat fins ara. A Espanya, però, hi ha cada vegada més por. Els insults en són un símptoma, però també ho són les paraules del president d’Extremadura que ara diu «que les devuelvan el Estatut». O sigui, que nos lo robaron, vaja, gràcies per reconèixer-ho. Patirem, però també gaudirem, els hem posat contra les cordes però encara està tot per fer.
I, finalment, la reacció de la premsa. Se la poden imaginar. El principals diaris (excepte l’ABC que intentava obviar l’anunci de Puigdemont) parlaven del anuncio ilegal. Nosaltres ens quedem amb un diari regional, per ser més originals, en aquest cas també del sud, de Sevilla. Titulen així «El separatismo catalán pone fecha al choque con España». A l’interior, l’editorial mena: «Puigdemont prosigue su huída más desesperada». Es refereixen al referèndum sempre acompanyant-lo de la paraula «il·legal», que els queda millor que «unilateral». Al final, l’editoral del Diario de Sevilla, acaba dient el mateix que la resta d’articles d’avui de la premsa unionista: «Constitución», «callejón sin salida», «autonómicas», «desafección contra el procés», i una de nova que hi hem trobat aquí: una apel·lació a què el PSOE torni a recompondre la seva unitat ràpid per sumar-se a la ofensiva dels partits polítics espanyols contra Catalunya. No es preocupin que, com diu la regla universal, a Espanya estaran en desacord en tot, menys quan toca anar contra els catalans.
Mentrestant, demà estarem pendents del gran acte que ha organitzat la societat civil per empènyer la campanya del 'Sí' amb la lectura d'un manifest que crida a participar per part de Josep Guardiola. Com ha desafiat Puigdemont avui al Govern d'Espanya, podran inhabilitar càrrecs polítics, però a una societat civil tant forta no li faran ni pessigolles.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
