Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La independència made in “Los Pujoles”

|

- Publicitat -

I, finalment, després de dies de combustió, s’ha produït l’esclat: en una tertúlia-entrevista a El Món a RAC1 de Jordi Basté, Xavier Domènech ha tingut un enfrontament amb una enervada (com és habitual) Pilar Rahola, que li ha dit “triler”, curiosament com des del Dietari també els vàrem qualificar fa uns dies. Domènech feia estona que tenia dificultats evidents a defensar els postulats ambigus de Catalunya en Comú. Les xarxes seguien bullint amb intensitat, i els defensors dels comuns aguantaven el front com podien, davant l’avenç impetuós dels independentistes acalorats. La gent de la nova Iniciativa 2.0 denunciava un linxament mediàtic, com si el pressing pogués justificar res, i tornava a exprimir l’argument que el referèndum no té garanties.
 

I quan l’independentisme ja obria bretxa, una llum resplendent dita Ada Colau obre el núvol i es deixa caure enmig del combat tot rescatant les seves tropes, després d’una absència calculada, i descuidant novament el desè dilluns de vaga al metro. L’alcaldessa de Barcelona ha dit que “Barcelona posarà totes les facilitats perquè l' 1 d'octubre  sigui el que sigui, una mobilització o un referèndum efectiu, tingui tot l'èxit possible”, afegint immediatament dubtes sobre la seva efectivitat. Amb aquest tallafocs, la veritable líder dels comuns a Catalunya dóna un nou cop de volant i guanya una mica de temps, perquè les seves tropes es refacin. Així, després de tanta pressió, obriran els col·legis? Que “tingui tot l’èxit possible” vol dir que cridaran a la participació? Aquests interrogants i molts d’altres segueixen vius. O què es pensava, que podria aparèixer novament en escena com si fos Joana d’Arc i s’acabarien els problemes? Quan es fixa l’horitzó en Governar Espanya i no en el que a Catalunya realment li interessa, es comet un error.
 

Publicitat

Ahir es donava a conèixer una enquesta encarregada per Público. Pel que fa a les xifres globals, no hi ha gaires variacions: el PP perdria una sèrie d’escons que guanyaria Ciutadans, i la majoria absoluta de dretes seguiria essent possible amb la suma PP(124)+Cs(46)+PNB(5)+CC(1). Però l’enquesta destaca que el PSOE, amb el revulsiu Sánchez i la fallida moció de censura d’Iglesias, faria que els socialistes s’acostessin novament al centenar de diputats (96), mentre que Unidos Podemos baixaria de 71 a 58. El canvi no seria substancial a Catalunya, el que més ens interessa, però fóra suficient com perquè es produís un triple empat a 10 escons entre el PSC, ERC i ECP. El diari explica que el discurs de la “Nación de Naciones” de Pedro Sánchez seria suficient com per rescatar alguns escons de l’abstenció, d’ECP o d’algun altre lloc. Deixant de banda que és una enquesta, estem parlant d’unes eleccions en les quals hi regnaria la normalitat, però algú s’ha plantejat què passa si l’1O es celebra i guanya el Sí?
 

No ens n’oblidem. Els hem guardat la perla del dia pel final. Entre Raholes i Domènechs, no ens han passat per alt unes declaracions –greus- del guapo d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, que ha dit “Desde IU somos claros y contundentes: el referéndum del 1O no soluciona el problema y por tanto no se puede apoyar“. La resposta li ha vingut d’un irònic Joan Tardà: “Compañero Alberto Garzón, “gracias” por tu solidaridad!”. I, aleshores, la resposta estàndard de sempre, vingui de la dreta o de l’esquerra espanyola: “Compañero Joan, por solidaridad creo mejor una República Federal y el derecho de autodeterminación expresado con garantías. Es legítimo querer dejarnos aquí con borbones y bárcenas e ir de mano de los pujoles. Como lo es creer que eso no resuelve problema alguno”. Tot en dos tuits: el clàssic vintage “soys insolidarios” i el hit que ha rebentat totes les taquilles els darrers tres anys: “Sí sí, pero Pujol ladrón”. L’Estat, i els partits que en beuen són així, no canviaran mai. Seguim fent la nostra via i no hi perdem ni un minut més.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut