Aquest matí la rumorologia anava plena de noms del ‘conseller Fantasma’. Segons diverses fonts, el president Puigdemont treballa amb la idea de crear el ‘conseller del Referèndum’ que es dedicaria a posar la cara pel referèndum, sense por a perdre res i dedicar-se a rebre hòsties, un paper que, segurament, acceptaria algun cupaire abrandat. De noms n’hem sentit diversos: Carles Mundó o Jordi Turull.
No hem tingut ocasió de llegir-lo, però les tertúlies radiofòniques anaven plenes amb la notícia d’El País que deia que Junqueras hauria rebutjat aquest oferiment per no embrutar-se. Des d’ERC s’ha negat aquest extrem, i s’ha emplaçat als mitjans a esperar-se al que digués Puigdemont en la sessió de control d’aquest migdia al Parlament.
I el president ha aparegut, com ja ve essent habitual, acompanyat del vicepresident, tornant a donar aquella imatge d’unitat que tant mal fa a l’oposició i als contraris i els dubtosos del referèndum. El president de la Geenralitat ha explicitat amb claredat que, de moment, no pensa fer cap canvi més en el Govern i ha respost a Garcia Albiol que Junqueras seguirà amb la direcció política de la organització del referèndum, tal i com se li havia encomanat al setembre de 2016, amb la Qüestió de Confiança.
L’anunci gros ha estat però que el propi vicepresident Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, descarregaran Mercè Borràs de la compra d’urnes i altres afers. Aquesta qüestió havia generat tibantors perquè el PDECat es queixava que ERC no es mullava, i ERC els retreia poc compromís i manca de valentia. En qualsevol dels casos, al final hi ha hagut acord i la imatge d’unitat ha tornat a ser impecable. Quan dimarts vinent el departament de Governació traspassi les competències per la compra d’urnes, els departaments de Junqueras i Romeva resoldran la negociació mitjançant un procediment negociat (compra directa), un mètode legal si el concurs previ ha fallit.
Del debat parlamentari ha destacat l’histriònica intervenció de Miquel Iceta. Els socialistes espanyols estan preparat la “Oferta española para Cataluña”, una espècie de resposta a les 46 propostes que Puigdemont va traslladar en el seu moment a Rajoy. De tot, en destaca el de sempre: “más inversión para Cataluña”, “apertura de la comisión de la Carta Magna” per avançar en el federalisme. L’oferta, que no aporta res de nou a les promeses de sempre, que no recorda ni tant sols a les promeses de darrera hora dels principals polítics britànics a Escòcia el setembre de 2014, diuen que l’aniran concretant per entregues. Com si nosaltres estiguéssim pendents d’això.
Doncs bé, amb tot això, Miquel Iceta ha recriminat al president que se salti l’Estatut que va aprovar el conjunt de ciutadans de Catalunya i que no es mati ni tant sols a millorar-lo, que per aquí el PSC no hi passa. Per aquí no hi passa, però com li ha recordat Puigdemont, pel ribot del TC i de Guerra sí. L’Estatut que avui és vigent a Catalunya no és el que va votar el poble de Catalunya, si no el que va ribotar el TC, aquella decisió que va acabar de lapidar el pobre home normal anomenat José Montilla. El retorn que s’ha endut Iceta, que gesticulava de manera rabiosa a mesura que Puigdemont se’l cruspia amb la resposta, encara fa esclafir de riure les xarxes. És evident que no volen entendre res.
La gent de Ciutadans també ha marxat amb la cua entre els cames, quan han acusat a Junqueras de creure’s que sap de tot el que parla. L’han acabat anomenant “Sant Procés”. Ja no saben què dir, com insultar, ni tampoc com buscar la divisió. Páramo s'ha endut una altra humiliació, com li havia passat a Iceta instants abans. Una nova prova que el desconcert regna entre una oposició també força dividida en l’estratègia, i tot això és gràcies a la perseverança d’una majoria social que ha decidit que vol ser independent sense haver de donar més explicacions del perquè. I, mentrestant, a 600km de distància segueixen afilant els sabres…
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
