A poc més d’un mes pel referèndum, la porqueria es multiplica, i encara hem d’esperar que es tripliqui. Avui Mariano Rajoy havia de tornar a respondre pel cas Gürtel i, com no podia ser d’una altra manera, el Partit Popular havia de trobar una manera de tapar-ho. La tècnica emprada és la de sempre: desqualificar la el que critica per evitar entrar en la discussió. És un clàssic, però la seva efectivitat supera el 90%, tothom pica. Avui els populars criticaven que la oposició no tingués res més de què parlar que el Gürtel i la corrupció del principal partit de l’Estat. Com si es tractés d’una discussió qualsevol, com si la cosa no tingués absolutament cap importància. El diputat popular Javier Maroto ha anat més enllà a twitter i ha penjat una foto on es veia l’estelada onejant al costat d’una de DAESH preguntant-se perquè no es parlava de Catalunya o del terrorisme. Després d’aconseguir el que volia, ha revelat que la foto pertanyia a un article, que no era la seva intenció fer aquesta vinculació. Si no l’hagués estat, no hagués penjat la foto separada de l’article, hauria deixat passar hores fins que no ha compartit l’article i… en fi. En veurem moltes d’aquestes que ja no convencen ningú.
Per avui tenim notícies més importants: el Govern de Catalunya ja ha desvetllat que el dia 6 de setembre, en el primer ple del Parlament, aprovarà la llei del referèndum. No tenia pràcticament cap alternativa més. El que no ha volgut confirmar és si immediatament convocarà el referèndum. Tot fa pensar que pel matí s’aprovarà la llei i per la tarda es convocarà el referèndum. Una astúcia que recorda les millors heroïcitats d’Artur Mas, tot per burlar la més que previsible ràpida reacció de l’Estat. Per la Generalitat és important convocar el referèndum abans que la llei sigui suspesa, per poder dir sempre que es va convocar quan la llei era formalment vigent.
A partir d’aquí, tot dependrà de nosaltres que això no sigui un nou 9N… i d’Ada Colau. El Govern de la Generalitat contempla ara mateix dos escenaris mitjançant els quals el referèndum no es dugui a terme: l’ús de la força per part de l’Estat espanyol (la retirada d’urnes, la violència policial o d’altres extrems més greus). L’altra, és l’absoluta inhibició d’Ada Colau, és a dir, que l’Ajujntament de Barcelona, el més gran, no obri col·legis. Això dificultaria excessivament les alternatives i el Govern català tindria seriosos problemes per tal de facilitar el dret a vot als barcelonins. És per això que s’estan redoblant esforços per convèncer els comuns: el darrer intent va ser el d’Oriol Junqueras aquest mateix dissabte amb Pablo Iglesias i Xavier Domènech. Des del territori, a nivell local, hi ha Esquerres per la Independència, una plataforma transversal que intenta arrossegar-los. Evidentment, és una vergonya i és totalment repudiable que l’independentisme hagi d’estar fent això a aquestes altures quan Ada Colau prometia abans d’arribar a l’alcaldia que seria més revolucionària que Convergència, i que faria més pel referèndum que la dreta catalana. Però és clar, també deia que la monarquia i el PSOE era corrupte i ‘caca’, i després la seva equidistància l’ha obligada a menjar-se aquests gripaus.
La convocatòria, no només per aquests factors (n’hi d’altres temences que es reserven en la privacitat de les altes esferes), realment penja d’un fil, i és per això que cada dia que passi haurem de fer més pinya. La nostra missió? Convèncer tots els indecisos i contraris possibles perquè, si finalment es pot votar, almenys hi vagin i votin. El Govern ja ha fet la feina de despatx que li pertocava: renovar els consellers dubtosos, estendre-ho a la policia…
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
