A 3 dies per la detonació de les lleis de desconnexió al Parlament, hi ha un partit que arriba absolutament trencat: CSQEP. Què votaran els seus diputats quan es plantegi la votació de la llei de Referèndum a l’hemicicle? Tant PSC com PP ja han deixat molt clar que volen abandonar, amb Ciutadans, el ple del Parlament. Però els de Franco Rabell, no ho tenen tant clar. Bé, de fet, potser a hores d’ara anomenar-los “els de Franco Rabell” ja no té cap sentit, perquè el control que el president del grup exerceix sobre els seus diputats, és gairebé nul.
El sector Iniciativa és el més reaci a fer res que olori a revolució o a canvi en l’Statu Quo. És el partit vell, i el que va cedir les estructures a la resta de la coalició per tal de poder tenir quotes electorals en campanya, però també és qui duu la pesant motxilla del deute, i aquest vassallatge als bancs, per molt que després els encerclin a les diades, pesa molt. És ben clar que el que els agradaria fer és dissoldre el partit i integrar-se a Catalunya en Comí, sempre i quan mantinguessin la seva parcel·la de poder influent. Aquest ha estat el problema d’aquesta coalició: massa partits, massa veus diferents… i això en política, per nova que s'etiqueti, sempre s’acaba traduint en més pugnes per mantenir la influència global dins les seves parcel·les de poder. Iniciativa, doncs, amb un Rabell i un Coscubiela tancats en una cuirassa defensa clarament el ‘No’ a l’aprovació de la llei del Referèndum, i el no participar a l’1 d’octubre, en conseqüència.
A l’altre extrem del grup parlamentari hi ha Podem amb un Dante Fachín que ha plantejat un suport clar a la “mobilització” de l’1O enfrontant-se fins i tot a la cúpula d’Iglesias. Fachín es planteja com l’alternativa sensata als comuns, donant suport al referèndum i posicionant-se més progressista que el front colauista, per poder esdevenir una alternativa electoral de pes, si s’haguéssin de presentar en solitari a les properes eleccions al Parlament. Els seus diputats s’han mostrat a favor del referèndum entre cometes. També d’aprovar la llei si s’accepta esmenar-la perquè la votació no tingui caràcter vinculant. Efectivament, això no té cap tipus de sentit. No haurem esperat tres anys més per tornar a fer un 9N. Així, que el més probable és que tirin cap a l’abstenció. Dins de Podem, es dona la circumstància que la diputada Jèssica Albiach (una de les rivals de Fachín a les primàries que van celebrar), forma també part de la cúpula de Catalunya en Comú.
El guirigall de les esquerres alternatives el completa EUiA. Avui, el dignificat Joan Josep Nuet ha apostat perquè CSQEP emeti un vot únic que no sigui contrari a la celebració de l’1O. Ara mateix això es traduiria més en una abstenció que en un ‘Sí’, però en qualsevol cas no seria un ‘No’. Així dues de les tres formacions que composen aquest artefacte que porta tota la legislatura fent aigües podrien abstenir-se en la votació de la llei de Referèndum, mentre que ICV, el mur, seguiria tancada al búnker del ‘No’. Tenen tres dies per resoldre el conflicte, a priori, el més sensat podria ser donar llibertat de vot, i que cada diputat defensi el que cregui millor. En qualsevol del casos, la societat catalana els ha fet innecessaris atorgant una majoria absoluta a JxSí i la CUP, amb l’encàrrec de no posar més pals a les rodes que les que posava la pinça ICV-UDC la legislatura passada. Tota una sort i una superació de la situació de trist bloqueig i boicot intern que vàrem viure aleshores.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
