La diada ja és plena. El cuc, que aquest any té forma de creu, ja està gairebé tot vermell, cosa que indica que ja no s’hi pot apuntar més gent. Aquest diumenge Jordi Cuixart ha dit que són 400.000 els inscrits i 1.800 els autocars de tot Catalunya que aniran a Barcelona a defensar un estat independent. L’assistència a la mobilització independentista va anar a la baixa els anys 2015 i 2016 en comparació amb el 2014 (on es van registrar 1,8 milions d’assistents), però a 20 dies de l’únic referèndum vinculant d’independència que s’ha convocat mai al país, la gent no sembla que hagi de fallar.
És l’últim gran misteri que envolta la fase final del referèndum d’independència: si la gent estarà a l’alçada. Després de cinc anys encapçalant el procés i tirant del carro dels polítics, després del 27S la societat civil va fer un ‘pas al costat’. Era l’hora dels polítics. I, malgrat les desavinences, les esgotadores batusses internes, els canvis de full de ruta, i l’allargament del procés, han fet la feina. Contra pronòstic, sí, però han deixat a la gent a un pam de la independència. I a més, estan disposats a posar les urnes l’1 d’octubre malgrat el Tribunal Constitucional i les seves mil notificacions, el govern de Rajoy i les seves amenaces, la fiscalia i les seves querelles, i la Guàrdia Civil i els seus escorcolls.
Ho han fet tot, i ara només falta que la gent estigui a l’alçada sortint a votar el dia 1, i sortint al carrer fins llavors si l’Estat incrementa la pressió contra el plebiscit. I aquest dilluns és la primera gran prova de foc. Els ciutadans ja han demostrat estar molt atents a tot allò que ha esdevingut durant els últims dies –aquest dissabte, a Valls, la gent es va mobilitzar només pocs minuts després que la Guardia Civil va arribar a ‘El Vallenc’.
Per cert, la jornada va acabar a la nit amb el director del setmanari negant-se a declarar davant la Benemérita, que el va informar que està oficialment investigat per ser col·laborador necessari dels delictes que la fiscalia imputa al govern de Catalunya en ple: malversació, prevaricació i desobediència.
Amb tot, tothom ha d’aportar el seu gra de sorra. La desobediència de la dotzena de membres del govern de Catalunya no és suficient. Són molt petits davant l’Estat. Ara bé, si tothom fa un pas endavant, com ja han fet 700 alcaldes, l’1 d’octubre estarà assegurat. Govern, càrrecs electes, els funcionaris que vulguin, ciutadans… i també mitjans de comunicació han de fer el pas, si són dels que porten anys defensant el dret a l’autodeterminació.
No ha estat el cas del Diari ARA aquests últims dies, que ha renunciat a publicar la publicitat institucional del Govern sobre el referèndum per protegir la “llibertat d’expressió”. Molta gent ha reaccionat a les xarxes amb rebuig a la decisió, que s’interpreta com a poruga, i com una incoherència al discurs valent que sempre ha venut la capçalera i els seus principals opinadors i impulsors. Molts d’ells es passen hores i hores a les tertúlies aconsellant els polítics i pensant que representen la moral i la dignitat de la gent. I ara han caigut a l’alçada del betum del molts lectors, alguns dels quals ja han tramitat la baixa de la subscripció. L’ARA no ha estat un bon exemple del camí que tota una societat ha de seguir si realment vol posar les urnes en contra de l’Estat. Rectificarà?
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
