Opinió amb independència. Dijous, 14 de desembre de 2017 13:59 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dijous, 21.9.2017. 23:57 h

Queden 10 dies perquè Rajoy trobi les urnes si vol evitar el referèndum

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant

Lluís Salvadó, el secretari d'Hisenda del Govern de Catalunya, emmanillat, acomiadant-se al mateix departament, abans que la Guàrdia Civil se l'endugués. Repressió
Lluís Salvadó, el secretari d'Hisenda del Govern de Catalunya, emmanillat, acomiadant-se al mateix departament, abans que la Guàrdia Civil se l'endugués. Repressió

Comparteix







Etiquetes

Espanya ha tingut la gosadia avui de proposar, a través d’un article de De Guindos al Financial Times la possibilitat de pactar un nou tracte fiscal per a Catalunya, si abandonem la idea del referèndum. No havíem quedat que la repressió d’ahir havia desarticulat completament l’operatiu del referèndum? Aberrant: l’Estat espanyol té un gruix d’alts càrrecs catalans empresonats, les finances del Govern intervingudes, i multes de 12.000€ al dia pels membres de la sindicatura electoral. I encara tenen els sants nassos de dir que si abandonem el nostre terrorífic pla democràtic, potser podrien estudiar la possibilitat de parlar de donar-nos més diners, o sigui, d’asfixiar-nos econòmicament més.
 

La qüestió s’hauria d’haver plantejat així: Espanya deixa fer el referèndum, i els darrers dies fan una oferta amb cara i ulls, com a Escòcia, i ens convencen. O no. Però Castella sempre ha actuat igual: guanyar aixafant. I ahir es van ultrapassar tot un seguit de línies vermelles, i ho saben. El gerro de porcellana del que parlava Mas fa uns anys s’ha esberlat completament i el Sí es dispara. Ara ja és qüestió de dignitat democràtica: cal votar. Ho hem de fer costi el que costi. Serà molta la gent disposada a cometre el delictiu acte de dipositar la papereta a l’urna.
 

La república es defensa a les urnes, però es guanya al carrer. Davant d’un estat totalitari, a l’estil Erdogan, avui la Generalitat ha quedat oficialment intervinguda: Espanya ha bloquejat els comptes bancaris del Govern, les targetes de l’executiu... El ministeri de Montoro n’agafa les rendes i suplirà els pagaments. La qüestió ha començat a generar problemes (per exemple en centres escolars) i la interventora de la Generalitat ha tornat a enviar els informes setmanals a la inquisició econòmica. Al final de la jornada, la Generalitat ja havia pagat les nòmines de setembre als seus funcionaris després d’obtenir el vist-i-plau d’Hisenda. Avui però, la riota era un dels tres vaixells fletats per la policia espanyola i que està amarrat al Port de Barcelona. El 'vaixell d’Estat’ (on s’allotjaran milers de policies espanyols preparats per actuar l’1O) està pintat amb personatges de Warner Bros (el famós Piolín al capdavant). Al vaixell del Piolín se les prometen felices, però els estibadors tant del Port de Barcelona com el de Tarragona (on hi ha el tercer vaixell), han dit que no abastiran el vaixell incautat. Que s’ho faci sola la Guàrdia Civil.
 

I quina ha estat la reacció de la gent? Tornar a sortir al carrer i practicar la mobilització permanent. Després de tot el que vàrem viure ahir tal i com els vàrem explicar, la manifestació a la seu d’Economia es va dissoldre a altes hores de la matinada, i aquest migdia la gent hi ha tornat, ara davant de la seu del TSJC, i amb ànim de fer nit Impressionant, al migdia, el passeig Lluís Companys estava ple, i a la tarda a rebentar. La gent reclama la llibertat als primers presos polítics del procés, mentre la premsa internacional va fent la bola grossa, i per primer cop la Unió Europea es veu desbordada a l’hora de respondre preguntes sobre Catalunya. La resposta segueix essent la mateixa: es tracta d’un afer intern d’Espanya. Vergonya màxima, Europa, una vegada més, desoeix un altre clam popular. Certament, aquesta no és la nostra Unió Europea, la que espera que hi hagin fets consumats o sang per moure un dit, amb aquells peixos grossos ben bufats per la corbata que duen estrenyent-los el coll. Bona vida, molts privilegis i poca humanitat.
 

A Espanya avui s’inflen ells i les seves portades de diaris tot cofois celebrant la repressió del referèndum. En una galàxia llunyana segueixen levitant els del PSC practicant l’equidistància més repugnant i col·laboracionista, i els únics al Congrés que miren de moure un dit, ni que sigui de cara a la galeria, Podemos, veu com l’Estat li veta l’acte polític que plantejaven com una assemblea d’electes. Moncloa no només no eradica els problemes, si no que prova l’habilitat suficient com per crear-ne de nous.
 

Catalunya és, sense cap mena de dubte, la pedra a la sabata més gran que té aquest estat. Des de sempre. Des del primer moment que es varen unir les dues corones, l’època del bandolerisme, la creació de l’Estat espanyol al segle XVIII, les revoltes populars, la Guerra Civil, la dictadura... i el procés independentista final. Carles Puigdemont ha tornat a donar la cara aquesta tarda: en primer lloc per fer un tuit que ha provocat un allau terrible de vistes al nou web de la Generalitat: el que ens permet conèixer quina serà la mesa electoral on hem d’anar a votar l’1 d’octubre.
 

A les nou de la nit, el president ha difós un missatge en vídeo on ha cridat a resistir i ha refermat el seu compromís de tirar endavant, malgrat tot, l’operatiu del referèndum. Puigdemont ha dit que el Govern tenia previsions fetes en relació a tot el que vàrem patir ahir, i té alguns plans de contingència per continuar tirant endavant. Amb això, el president entra al Top3 o al Top5 dels presidents de la Generalitat més estimats de la nostra història. Aquell qui tot ho dona davant la repressió de l’Estat, com un robot programat al servei del poble, mereix romandre per sempre a l’olimp dels nostres pensaments.
 

La Generalitat en plena revolució, i la gent empenyent al darrere. El referèndum tira endavant, malgrat totes les dificultats. Mariano Rajoy no té més remei que seguir buscant urnes, perquè els catalans no farem ni un pas enrere. Li queden només 10 dies per trobar-les i tot un poble apretant sense por.



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 
 


lectures 1134 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.