Avui comencem el testimoniatge pel final. A les 21h el rei d’Espanya, Felip VI, avançava el missatge de Nadal dos mesos i mig per respondre als fets de l’1 d’octubre. El monarca ha oblidat els episodis de violència causats per la seva policia i que van provocar quasi 900 ferits el diumenge, i ha condemnat enèrgicament l’independentisme i “algunes autoritats catalanes”. “Deslleialtat inadmissible” ha sentenciat. Felip VI, després d’esmentar les reiterades ruptures i agressions a la llei, la Constitució i l’Estatut per part dels catalans, ha demanat restablir la Constitució. Ni una sola menció al diàleg ni a la concòrdia. El Borbó talla així qualsevol intent de negociació possible entre Generalitat i Estat, tal i com demanava Puigdemont apel·lant a la mediació europea. I, el pitjor de tot, ha aplanat el camí a l’aplicació del famós article 155 per anul·lar l’autonomia catalana, creient que així s’apaivagarà la revolta.
La monarquia espanyola només ha comparegut tres vegades de manera excepcional fora del que són els tradicionals missatges de Nadal: el 23F de Tejero, els atemptats del 11M de Madrid, i el relleu a la Corona espanyola entre Joan Carles I i Felip VI. Avui surt, sense l’uniforme militar –encara– per carregar contra la voluntat dels independentistes catalans i el projecte de nova República que, òbviament, el perjudica molt directament. PP i PSOE han reaccionat de manera unitària aplaudint el missatge reial (el PSOE aquest migdia ofenia els populars demanant la reprovació de Soraya), i després hem llegit un tuit de Pablo Iglesias, mentre escrivíem el testimoniatge d’avui: “Como presidente de un grupo parlamentario que representa a más de 5 millones de españoles, le digo al Rey no votado: no en nuestro nombre”.
El moviment del rei, per primera vegada entre aquesta partida d’escacs entre Catalunya i Espanya que poden seguir també als dos volums publicats d’El Dietari del Procés, es pot interpretar amb certa claredat com un moviment defensiu. Que l’Estat es vegi obligat a moure el rei implica clarament que hi ha hagut un escac per part de l’adversari, i això vol dir que la situació és de risc de perdre o bé crítica. Això encara no ho sabem, però la traducció política és que l’Estat fa un moviment que desprèn una sensació de desesperació perquè els ha cogut profundament que els catalans hàgim votat finalment, malgrat les ràtzies de diumenge, i els atacs de les setmanes anteriors contra la nostra sobirania.
Si això aplana o no el camí al 155, ho veurem durant els propers dies. El que està clar és que el país s’ha situat en una clara disjuntiva: o DUI o 155. Aquest matí i migdia, la gent ha sortit al carrer de forma un altre cop absolutament massiva i de manera descentralitzada, a les places majors de molts pobles i ciutats en motiu de les greus agressions de l’Estat contra la ciutadania l’1 d’octubre. Emocionant es queda curt. Formalment hi havia convocada una vaga general que havien impulsat sindicats minoritaris com la CGT ja fa deu dies. Tanmateix, la taula per la democràcia va gestar ahir mateix una ‘Aturada de País’, que no consta en cap reglamentació i que convida a empresaris i patronals a secundar-la a través d’acords d’aturades parcials o totals amb els treballadors sense que el sou dels segons es vegi afectat. Una jugada magistral que ha aconseguit sumar moltíssima més gent que en qualsevol vaga general que s’hagi celebrat mai a Catalunya.
Un altre rècord absolut de l’independentisme i, aquesta vegada, també dels demòcrates del No, que han aparegut, en aquesta vaga política i que era una condemna integral als atemptats de diumenge. L’ambient en moltes viles, com ara Dosrius, epicentre al Maresme, era brutal: flors a sobre d’urnes, parets plenes de papers enganxats amb missatges de record inundats de més flora, i congregacions que mai s’havien vist allà i en la majoria de pobles on es cantava “hem votat”, “els carrers sempre seran nostres”, “dónde estan los pegaiaies”, “fora les forces d’ocupació” el clàssic l’Estaca de Lluís Llach, o l’himne Nacional de Catalunya. Girona s’ha vist desbordadíssima: 30.000 persones congregades, i simultàniament 300.000 a Barcelona. Lleida, Tarragona, Berga, Vic, Manresa, Sabadell, Badalona… això és una vaga general. El país s’ha aturat per complet, molts comerços tenien rètols a les persianes justificant els motius: “per les greus agressions de l’1 d’octubre”…
Personalment, el millor de tot, i la diferència més gran amb les vagues generals convocades exclusivament pels sindicats i de caire només laboral, ha estat la integració de tota la societat catalana i, sobretot, la participació de piquets pacífics. Diàleg concòrdia, cap incident. La gent està compromesa i mentalitzada amb aquesta premissa. Avui no hem vist contenidors i pneumàtics cremant, rodes d’autobusos punxats… imatges que creen rebuig i tiren enrere a qualsevol. Avui els tractors tallaven les principals carreteres i causaven més d’una cinquantena d’incidents a les xarxes viàries, i tothom aplaudia. El poble reconeix el poble. El batec de la terra, el batec de Catalunya, altre cop. Els prometem que avui s’han tornat a veure llàgrimes d’emoció als ulls de moltíssima gent.
Som un país immens, els bombers demanaven perdó per no haver estat a l’escola de Girona on havia de votar Puigdemont per protegir-la, i la massa ciutadana els aclamava amb eufòria desfermada. Mentrestant, a Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría declarava amb ràbia als ulls que l’Estat emprendria totes les accions que calguessin per apaivagar la revolta catalana. La vicepresidenta rabiava exclamant que diumenge hi havia hagut 400 policies espanyols ferits. Forn li responia preguntant que a quin hospital havien anat, perquè no consta. Evidentment, és mentida. I Rafael Hernando feia les declaracions del dia titllant el Govern de Catalunya i les mobilitzacions de “nazis”. Gravíssim, la intencionalitat lingüística indica el camí que seguiran quan Catalunya faci el pas. Dastis, el d’Exteriors, les passava magres en una entrevista amb una cadena americana intentant negar les garrotades de diumenge.
I al migdia, la Fiscalia deia que rebutjava la denúncia de la Generalitat perquè no hi havia proves de la brutalitat policial contra els catalans, que la policia espanyola havia fet la seva feina, i que la culpa de tot… la tenia la gent que havia anat a votar tranquil·lament al referèndum. Sense paraules. Una vergonya en tota regla.
I, a la tarda, ha vingut el plat fort: les mobilitzacions convocades a molts municipis, a capitals de comarca i a Barcelona de les 18h. Sense precedents. A Girona s’hi ha reunit més de 60.000 persones, duplicant el matí, una congregació de gent que mai s’havia vist a al ciutat. 45.000 a Lleida, i 30.000 a Tarragona. Barcelona ha més que duplicat: 700.000 persones al centre de la ciutat clamant democràcia i amb un ull posat als infiltrats. Paral·lelament a la manifestació a Plaça Universitat hi havia una a Via Laietana, i al vespre han aparegut els espanyolistes, molts policies de paisà espanyols i d’altres elements de simbologia feixista anant a buscar brega. La crida ha estat a abandonar les mobilitzacions i evitar els que venien a encendre la metxa. La crida també s’ha fet a abandonar els hotels de Pineda on s’han foragitat les policies de l’Estat, perquè la tensió estava creixent massa, i hi havia el perill que la provocació dels cossos de seguretat espanyols acabés en violència, que és el que busquen. Avui Xavier Garcia Albiol ha anat a donar-los suport i ahir des dels hotels cridaven “que nos dejen actuar!”. Esfereïdor. No podem donar ni un argument a Madrid, i menys sabent que hi ha les càmeres internacionals davant.
Mentrestant, algú segueix treballant en el recompte definitiu dels vots, per poder proclamar en algun moment de la setmana els resultats. Aleshores, el Govern tindrà 48h, segons la llei, per declarar la independència a través del Parlament. No volem donar idees, però recordem que divendres és 6 d’octubre, data en la qual fa 63 anys Lluís Companys declarava l’Estat català al qual tanta referència han fet a Espanya aquesta anys. Ens temen, estan dèbils, ara és l’hora de decidir-nos.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
