Opinió amb independència. Dissabte, 16 de desembre de 2017 10:00 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dijous, 5.10.2017. 20:39 h

L’amic inesperat

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
valorar_carregant carregant

La Caixa té l'enorme privilegi que el Govern espanyol li faci decrets-llei a mida
La Caixa té l'enorme privilegi que el Govern espanyol li faci decrets-llei a mida

Comparteix







Etiquetes

D’aquí a dilluns, quan es preveu que Carles Puigdemont comparegui davant del parlament per assumir els resultats del referèndum i, presumiblement, declarar la independència, passaran moltes coses. Les primeres, ja les hem començat a veure: el Banc Sabadell ha anunciat que traslladarà la seva seu social d’immediat, i CaixaBank ha demanat al Govern Rajoy que faci un decret-llei (jo també vull dgaudir d'aquest privilegi!) per poder-se saltar la Junta d’Accionistes i poder fer el mateix. Ah! Ens volen fer por, però aquesta és una acció que ja prevèiem. Seran diverses les empreses o bancs que marxin, però bé és cert que això no afectarà els diners dels seus inversors o de la gent que hi té estalvis. La realitat és que marxaran uns, i vindran uns altres. Cap problema, passa en tots els processos d’independència d’aquesta classe.
 

El moviment dels dos grans bancs de Catalunya s’ha justificat com a mesura per “protegir el client” i per tenir accés al fons del BCE. La veritat és que és un moviment polític de pressió. Un més. Un moviment que, segurament no farien si no haguessin detectat que el Govern català va de veres. I és això el que ha tornat a demostrar Carles Puigdemont en la seva darrera compareixença, com explicàvem ahir. Un to amable i conciliador, un missatge centrat en la mediació i el diàleg, el fons amb la porta oberta en el mateix sentit, la seva postura gestual, dempeus i estenent les mans... tot el contrari del hieràtic rei (amb la figura de Carles III darrere i garrot en mà), fent pam pam amb les mans, la mirada agressiva i una terminologia pre bèl·lica lluny de la paraula màgica d'aquests dies: mediació. És el que hi ha, són com són.
 

El president juga molt bé les seves cartes. No s’ha volgut deixar per l’eufòria ni pels atacs de l’1O i està decidint quin és el moment per fer la declaració. Fins i tot l’anuncia a mitges: aplicarem el resultat, però mai es refereix directament a la DUI, per no ajudar als tribunals espanyols. L’entorn, que diríem a Can Barça, ja s’està posicionant totalment en contra i fins i tot això espanta a alguns dels nostres. Sense anar més lluny, entre el meu entorn hi ha qui cau parany que diu que una DUI només generaria descrèdit. Al contrari, la DUI, l’únic camí possible ara mateix, per dignitat, ens obre totes les portes. Però les hem de saber obrir: no és el mateix ser una regió d’Espanya que haver-se declarat un Estat. Amb aquest pas, s’aconsegueix que Espanya passi de ser l’àrbitre a una part del contenciós. I és molt important manllevar-li aquest paper preponderant perquè aleshores els agents internacionals podran intervenir més fàcilment, si així ho volen. Entraríem a la partida d’escacs internacional per primer cop en moltíssims segles, un procés de reconeixement que sempre és llarg i ple d’incerteses, però volem recórrer-lo. Com a mínim, s’ha d’intentar, els nostres polítics i la nostra gent ens hem guanyat aquest mínim crèdit, oi?
 

Però avui l’hòstia del TC ha tornat a caure, com és tradicional a sobre dels nostres caps. Ho ha fet gràcies a la mediació del PSC: el partit socialista va presentar un recurs d’empara al TC quan es va decidir convocar ple per dilluns. Deien que és un ple que no es podia celebrar perquè s’anava a parlar d’una llei i d’un referèndum suspesos. La idea és la de la compareixença de Puigdemont a les 10h del dilluns per explicar com es traslladaran els resultats de la votació, i hom creu que és quan es declararà d’alguna manera la República.
 

Doncs bé, el TC ha escoltat els socialistes i ha suspès la convocatòria del ple. Però... aquesta encara havia estat formalitzada per la Mesa. Així que ens trobem amb una altra decisió política d’un òrgan que suspèn coses que encara no existeixen. Increïble. El PSC ha sortit ràpidament a dir que l’únic que volia era vetar la compareixença de Puigdemont perquè no proclami la independència. Se’ls veu nerviosos i, sobretot, desencaixats, fracassats. El PSC porta dies i setmanes i mesos parlant de que l’única solució és el diàleg, i aquesta setmana s’ha proposat com a força mediadora entre els dos governs. El cert és que en un mediació no hi pot participar una part afectada, i els socialistes ho són per la part i postura d el’Estat. Si hi ha mediació estem parlant d’una internacional. En qualsevol cas, la proposta de mediació del partit roig s’ha traduït en... el TC.
 

La temperatura s’ha tornat a caldejar, Forcadell ha sortit al pas dient que la seva funció és la de donar la veu als diputats i als debats, que cap agent extern com el TC impediran cap debat. Exactament el mateix que han dit Dante Fachín i l’altre podemita, Joan Giner. “Dilluns serem al Parlament”. I, aleshores, en el moment menys esperat, Joan Coscubiela, una de les antítesis de l’independentisme, ha registrat una petició a la cambra catalana on es demana a Puigdemont que comparegui per explicar la situació de Catalunya després de l’1O el mateix dilluns, tal i com estava previst inicialment, ara en virtut de l’article 169 del reglament del Parlament, i no de la llei del referèndum, que és com s’havia fet la primera convocatòria. Aquest fet permetria que el ple se celebrés igualment, perquè s’hauria convocat per una via absolutament reglamentària.
 

Què ha passat aquí? Coscubiela no ha trigat massa a reaccionar a la suspensió del TC amb aquesta entrada a registre. Les elucubracions s’han obert de cop: s’ha arribat a un pacte amb CSQEP? Està tot preparat? Ho sabrem en els propers dies. Ara preparem-nos per un altre final de setmana elèctric.

 


Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

lectures 1176 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Pedro fletxa Mataro
8 d'octubre de 2017, 23.51 h

Crec que té molta importància el que ha passat amb les empreses.
El mateix Puigdemón així ho ha dit.
Això no és el que el ni Junqueras havien comptat.
Penso que són metirosos i han traçat un pla manejant al personal
que ara s'està descobrint.
Convé que sortiu de Matrix com més aviat, no fos cas que us quedeu dins de la irrealitat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.