Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Independents?

|

- Publicitat -

Declaració d'independència… suspesa temporalment pel propi president en favor del diàleg. Aquesta és la conclusió d'un dia certament històric, per bé que de ben segur no serà EL dia. El d'avui és un pas més cap a la independència, el més important sens dubte fins ara. Però no és el definitiu. Els sectors més radicals sentens certa tristesa a hores d'ara per una oportunitat perduda, diuen. Però s'havia de fer. Com a mínim, si es volia estar en sintonia amb el que demana el món sencer en aquest moment: diàleg.

El dia ha començat amb múltiples especulacions sobre el contingut del discurs del president. Especulacions, i una nova ronda d'amenaces del govern espanyol. A mesura que han anat passant les hores, els nervis i la impaciència han anat envaint molts ciutadans. L'expectació per nou moment històric era màxima. No només per part dels catalans, sinó de tot el món. I no és exagerat dir-ho. Mai hi havia hagut tants periodistes al Parlament de Catalunya: més de mil!

Publicitat

L'edifici que allotja el poder legislatiu del país s'ha convertit en un fortí, no s'hi ha deixat apropar ningú a banda de polítics i professionals per seguretat. El president sortia en cotxe des de Palau a quarts de cinc de la tarda en la que ningú descartava que no fos la seva última aparició en públic al carrer sense emmanillar. No és tampoc exagerat. El prestigiós gegant de la comunicació 'Bloomberg' deia al migdia que la policia espanyola s'estava preparant per si havia de detenir un Puigdemont potencialment escudat per agents dels Mossos d'Esquadra. I 'El Periódico' afegia que la policia espanyola estava reforçant llocs estratègics com fronteres, ports i aeroports. Tot molt marcià però versemblant.

A les sis de la tarda… Primera sorpresa: el ple se suspèn una hora. Ha rebut Puigdemont trucades d'última hora de mediació internacional? Desavinences in extremis amb la CUP? Amb part de la ciutadania a prop de l'atac de nervis i d'impaciència, el discurs començava a les 19:00. El president ha fet un repàs de tots els greuges de l'Estat espanyol, la voluntat de diàleg constant, i fins i tot ha mencionat una dada que havia passat per alt. Més ciutadans van votar Sí a la independència l'1 d'octubre (2,04 milions) que a l'Estatut el 2006 (gairebé 1,9 milions).

Finalment, ha arribat el moment d'entrar en matèria. Ha dit que donava els resultats de l'1-O com a vinculants i ha deixat anar: “Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república“. La joia ha esclatat amb aplaudiments dels diputats independentistes, entre les 30.000 persones que s'aplegaven al passeig Lluís Companys de Barcelona (i a altres punts del Principat) i entre centenars de milers de catalans.

No obstant, vuit segons després, deia: “I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada”. Molts s'han destrempat, d'altres deien que es tractava de l'enèsim gir de guió processista, d'una baixada de pantalons. I mentrestant, la CUP no aplaudia el discurs, per bé que una estona després Anna Gabriel intervenia evitant trencar ponts.

Amb tot, d’altres feien la següent anàlisi: el missatge de Puigdemont és conciliador, de diàleg abans de la unilateralitat màxima. I aquest missatge és el que coincideix amb el que han pregonat els últims dies gairebé unànimement els líders mundials, així que és el camí a seguir. Ja veurem qui té raó i qui s’equivoca, però una cosa és certa: els titulars de la premsa internacional agafen el tema pel diàleg i per la congelació temporal de la independència. Potser si el diàleg i la mediació fallen i el govern català decideix, doncs, tirar pel dret, més d'un actor internacional recordarà el dia d'avui i donarà suport a la unilateralitat. 

I la resposta de la Moncloa? Indignació absoluta, reunions i contactes amb els principals líders polítics espanyols pel vespre i declaració de Soraya Sáenz de Santamaría no desvelant quina serà la reacció de Madrid. La vicepresidenta sí que ha anunciat una reunió del govern Rajoy extraordinària per demà a les 9 del matí. Què es decretarà? L’article 155, presó, estat d’emergència? Res es pot descartar, però tenint en compte que la independència no entra en vigor, potser s’ho estalvien de moment. El relat internacional és a les mans del govern Puigdemont. Si fan un gest brusc, encara poden perdre més imatge internacional.

Una cosa sí que pot enfurismar Madrid: una estona després de la sessió del Parlament, els 72 diputats independentistes han signat un document –que s’entén com a simbòlic– que representa una proposta de declaració d’independència i no diu res d’ajornar-la.  “Constituïm la república catalana com a estat independent i sobirà de dret, democràtic i social”, hi diu. “Disposem l'entrada en vigor de la llei de transitorietat i iniciem el procés constituent”, afegeix. Fins i tot demana als països que reconeguin la República Catalana.

És un moviment força confús, perquè la declaració no s’ha dut al registre del Parlament ni s’ha votat. Es pot entendre, però, com que la independència està declarada ja, encara que temporalment suspesa. Alguns, com l’eurodiputat Ramon Tremosa, recordava ahir que aquest va ser el camí seguit per Eslovènia fa 26 anys. I que, després que Belgrad no mogués un dit, sis mesos després els reconeixements van començar a caure.

En qualsevol cas, el document ha passat una mica desapercebut, perquè és a hores d’ara irrellevant. El temps dirà si això que s’ha signat per la porta del darrere discretament serà la peça més fotografiada del Museu d’Història de Catalunya en els propers anys. Ara per ara, els ciutadans han comprès quina ha estat la maniobra de Puigdemont –i l’han compartit o no–. Només hi ha una cosa que ha quedat en dubte: la primera frase del president, just abans d’anunciar la suspensió, era una declaració d’independència? En ser així, Catalunya ha estat durant 8 segons un estat separat d’Espanya. Seran els únics 8 segons del segle XXI? O bé els primers d’incomptables que estan per venir?
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut