Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

PRESÓ sense fiança per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

|

- Publicitat -

A l’hora de sopar, l’Estat espanyol a través de l’Audiència Nacional ha fet efectiva la pena de presó preventiva incondicional pels dos presidents de les entitats independentistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El primer, qui va tenir la delicadesa d’escriure’ns el pròleg del Zeitnot, el Dietari del Procés II, es troba ara a la presó de Soto del Real, amb el seu homòleg Cuixart, després d’un dia llarguíssim a Madrid. El delicte? Se’ls acusa formalment de sedició, d’haver dificultat la tasca de la policia espanyola el dia que aquesta va intervenir contra la seu de la Conselleria d’Economia. Espanya comet un error gravíssim engarjolant els dos líders més importants d’una societat civil que Forcadell, Casals, Sànchez i Cuixart han sabut mobilitzar massivament durant els darrers set anys sense causar cap incident, per la democràcia i la llibertat. És increïble, la ràbia que sentim és molt i molt gran.

 

Publicitat

Turquia, capital Madrid. A l’any 2017 tornem a veure presos polítics al nostre país. A la presó preventiva de Soto del Real s’hi podrien passar de dos a quatre anys. Tant Sànchez com Cuixart havien deixat enregistrat un vídeo cadascun per si passava el que finalment ha passat, perquè malauradament tots ens ho esperàvem quan es va filtrar la conversa entre el ministre de Justícia i el Fiscal Maza el 12 d’octubre, el Día de la Raza, on barallaven la possibilitat d’empresonar-los. En els enregistraments, que s’han publicat d’immediat, semblava que veiéssim els vídeos de dues persones que han mort. L’impacte ha estat brutal, però tant el president de l’ANC com el d’Òmnium han estat suficientment hàbils com per aprofitar aquest darrer missatge en llibertat per definir-se com a activistes revolucionaris pacifistes cridant a la calma, al seny i a la unitat la gent. La gent ha respost immediatament: els carrers tornen a estar plens, la web d'empaperem treu fum amb els cartells dels presos polítics, i l'Estaca ja ressona per tot el país de nou. L'Estat acaba de fer de màquina del temps connectant els revolucionaris anys setanta amb el segle XXI. Molta força Jordis, Catalunya us vol tornar a abraçar tant aviat com sigui possible.

 

L’Estat traça una estratègia d’humiliació, però també de xantatge polític en el qual no podem caure. Tampoc en la provocació que tot això suposa. No oblidem que avui el cap de la policia catalana també ha anat a l’Audiència Nacional a declarar per segona vegada en dues setmanes, en aquesta jornada clau del desenllaç del procés. Una guillotina planava sobre el cap de Carles Puigdemont amb un ultimàtum del govern espanyol: abans d'avui a les 10 del matí havia de respondre al requeriment de la Moncloa. Va declarar la independència o no el passat dia 10? La resposta epistolar del president català ha escapat la resposta binària i ha instat, una vegada més, al diàleg. De fet, Puigdemont ha demanat a Rajoy reunir-se i ha donat dos mesos de marge a un període per dialogar.

 

La resposta del cap de l'executiu català, que tornava a deixar la pilota a la teulada de la Moncloa, ha 'caducat' ben ràpid, però. Al cap d'unes tres hores de conèixer-se el contingut de la missiva, sortia Soraya Sáenz de Santamaría per anunciar que el govern espanyol considerava que Puigdemont no havia respost.

 

I, com el primer requeriment deia, Soraya ha informat que la segona part del mecanisme s'activa: un ultimàtum de tres dies més perquè el president català “rectifiqui”. La guillotina final, doncs, caurà aquest dijous a les 10 del matí. És, però, impensable, que la Generalitat cedeixi i admeti que no va declarar la independència. Probablement, ni respongui.

 

A partir d'aquí, dimensió desconeguda. Els diaris ja publiquen feliçment que el PP i el PSOE ja tenen tots els passos preparats i els tempos d'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Fins al punt d'arrencar Carles Puigdemont de la cadira de president. Potser posarien un 'virrei' en el seu lloc, com podria ser Enric Millo, o bé farien només accions concretes a conselleries concretes.

 

Tampoc es descarta que Madrid convoqui eleccions unilateralment a Catalunya. I ja veuríem quins partits es podrien presentar. Xavier García Albiol ja ha dit que es podrien il·legalitzar programes electorals. No ha tingut valor de dir 'partits', però és evident que els partits independentistes podrien arrasar en unes noves eleccions. Qui es vol quedar en un estat que tracta d'aquesta manera els seus ciutadans?

 

L'Estat espanyol té la sensació de tenir la paella pel mànec. I en efecte, la té, ja que compta amb el poder, el monopoli de la violència i el suport, a priori, dels seus col·legues europeus. Però durant quant temps és aquesta una situació sostenible? Quant temps la gent li comprarà tenir un poble emmudit que serà cada vegada més independentista? En el fons, paradoxalment, a cada moviment que la fulla de la guillotina espanyola fa vers el cap dels catalans, més a prop és l'Estat de mutilar-se a si mateix.

Article escrit pels dos autors del DIETARI DEL PROCÉS
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut