Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

L’Octubre català

|

- Publicitat -

Ara fa tot just cent anys, l’aleshores Imperi rus patia una revolució definitiva que substituïa en dos temps (la revolució de febrer i la d’octubre) el règim tsarista, per una república soviètica. Com ja saben, aquest és l’embrió de l’URSS, un règim que va entrar en col·lapse a les darreries del segle XX provocant una explosió final que faria néixer un munt de repúbliques noves, i el naixement de la Rússia actual. Curiosament, en el centenari d’aquesta revolució, Europa és testimoni del que podria ser la segona i definitiva explosió d’un altre dels grans imperis de la història de la humanitat: l’espanyol, amb la revolució d’octubre dels catalans.
 

El Regne de Castella, el que contemporàniament ha passat a anomenar-se Regne d’Espanya, va perdre pràcticament totes les colònies que l’havien fet el regne més gran mai vist (donde nunca se pone el sol). Ara, ja només amb el territori domèstic –el que li resta de la península ibèrica i les illes-, Espanya es prepara per patir, durant aquest segle, la desmembració final dels territoris que encara li resten i que podria deixar la corona castellana en el territori original d’aquí algunes dècades.
 

Publicitat

I això pot començar a passar a partir d’aquests dies que venen ara: avui, el president Puigdemont ha respost al segon requeriment del Govern espanyol. Puigdemont ha deixat entreveure que no es va declarar res perquè no es va votar res, però ha amenaçat amb fer-ho si l’Estat no atenia la seva petició de diàleg i l’onada repressora que ha dut a Sànchez i a Cuixart a la presó. Madrid ha respost a les 10h del matí (quan expirava el termini) gairebé d’immediat, la qual cosa fa pensar que ja tenien la resposta preparada, amb una carta on s’anuncia la convocatòria d’un Consell de Ministres Extraordinari per dissabte per activar i enviar cap al Senat el 155. Ahir es llençava el darrer xantatge a la Generalitat: o eleccions al Parlament o repressió i suspensió. Però ni el PDECat. ni ERC ni tampoc la CUP han cedit i, malgrat que la carta del president català respon al requeriment de Moncloa ‘negant’ la DUI, Rajoy ho ignora i prepara l’atac definitiu amagant-se rere Ciutadans i el PSOE.
 

Aquest segurament serà un dels darrers errors d’un Estat que segurament no preveia arribar tan lluny i ara busca la millor manera d’aplicar el 155 fent-ne una lectura esbiaixada i amb l’ànim de substituir el Govern de Catalunya sin que se note el cuidado, per poder-ho defensar a Europa d’alguna manera. Volen forçar una convocatòria d’eleccions on s’il·legalitzin partits independentistes i s’estableixi un Govern de la Vergonya on s’eradiqui, des del Palau de la Generalitat, la cultura catalana. És el pla clàssic, en realitat. D’altra banda, Junts pel Sí i la CUP s’han passat tot el dia tancats a Palau per coordinar-se sobre com activar la Declaració formal d’Independència, un cop superats els esculls interns dels darrers dies. Ara mateix estan treballant en dues opcions: un ple específic com el del dimarts 10, o bé aprofitar per convocar el Debat de Política General (que amb el referèndum encara no s’havia celebrat) on al final es podran presentar i votar resolucions per part de tots els grups polítics, amb un debat ric. Amb molta probabilitat aquesta sigui la fórmula final triada mitjançant la qual s’inclogui pel mig, com si fos una resolució qualsevol, la Declaració Unilateral d’Independència.
 

El món ja es prepara per acollir aquest anunci, mentre anem veient les reaccions dels dirigents espanyols. Avui Pablo Iglesias es posava les mans al cap, i reclamava diàleg i un referèndum acordat, un escenari a hores d’ara ja impossible. El seu soci teòricament comunista, Alberto Garzón, titllava de piròmans a Rajoy i a Puigdemont per igual. L’esquerra espanyola, massa influïda i intoxicada per la rància dreta, es trobarà amb la independència feta i encara es pensarà que es tracta d’una bogeria d’un o dos dirigents. A Catalunya, Albano Dante Fachín intentava colar la solució de l’inici d’un procés constituent sense declarar la independència. Bon intent, però no cola.
 

El socialista Pedro Sánchez se n’ha anat a veure Jean-Claude Juncker per intentar extreure-li no se sap què, mentre Iceta avalava novament el 155, com a reacció a l’amenaça de la DUI. Ni tant sols s’ha plantejat que això hagi estat a la inversa. L’altre dia oferia un altre cop una reforma constitucional buida on Catalunya seguiria sense ser una Nació ni tampoc tindria dret a l’autodeterminació. Tindrem memòria, succedanis de socialistes de pa sucat amb oli.
 

Ciutadans, crispats, han endegat avui un web, somosmas.cat, en el que per enèsima vegada copien càntics independentistes i se’ls intenten apropiar canviant-los el sentit. El web té per lema “No esteu sols. Som més”, i busca adhesions identitàries copiant fil per randa l’argumentari populista que va desplegar Inés Arrimadas en el discurs del dia 10.
 

Fèiem referència al món. El ministeri d’Exteriors espanyols treu fum aquests dies intentant aixafar els bolets que comencen a aparèixer amb un missatge diferent al que dicta el Regne d’Espanya. Arribarà un moment que seran tants, que ja no podran aturar-los més. Avui és el PM de Luxemburg qui demana una solució política i pacífica. Durant aquests dies també s’ha vist una posició encara més favorable d’Eslovènia i un xoc diplomàtic entre Espanya i Bèlgica. segurament tindrem sorpreses positives, però cal fer el pas.
 

Evidentment, aquests dies estan sorgint moltes més opinions contràries, que entren en l’absoluta lògica d’un procés d’independència de manual, en el qual primer et neguen i, davant l’evidència del nou estat, poc a poc van caient: Alemanya, França, Rússia (que ha criticat també l’hipocresia d’Europa), el  president de l’Eurocambra… Seran els ossos durs. Si no juguem aquest partit, de ben segur que mai el podrem guanyar així que, com que mai hem arribat tant lluny, ara ja no té cap sentit fer-nos enrere ja sigui convocant eleccions, anul·lant la DUI, o qualsevol altra forma d’acceptació de la humiliació, perquè tot seguit vindrà la repressió.
 

No sabem quins seran els tempos, tot i que està previst que el Parlament català es mogui abans que el Senat, que té previst convocar el ple del 155 entre el 27 i el 31 d’octubre. Mentrestant, des del Ministeri d’Interior s’està incrementant la presència policial espanyola a infraestructures clau catalanes. Que comenci el joc.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut