Amb l’ai al cor fins l’últim segon

Falten deu segons perquè s’acabi el partit de bàsquet, els visitants guanyen d’un punt, encara no se sap de quin cantó caurà la victòria. L’entrenador local demana temps mort. Les càmeres no poden arribar a escoltar el que diu als seus jugadors, però sí que es distingeix com els veterans, els gats vells, també volen contribuir a confeccionar l’estratègia de l’última jugada a fi que doni la victòria. Mentrestant, l’equip contrari prepara com defensarà l’últim atac, que ben bé no sap encara per on anirà.  Sona la botzina. S’ha acabat el temps mort. El públic està amb l’ai al cor. Salten de nou els jugadors al camp i…

Aquesta metàfora dels típics vibrants últims instants d’un partit de bàsquet és, salvant les distàncies, força adient pel moment actual del procés. Ningú acaba de saber com jugarà la situació actual l’independentisme. Ara bé, d’especulacions no n’han faltat avui: DUI+resistència a les institucions, DUI+suports internacionals, DUI+eleccions, eleccions autonòmiques, constituents… Fins i tot s’ha arribat a parlar de dimissions de quatre consellers, incloent Meritxell Borràs, Santi Vila i dos d’ERC: Carles Mundó i Toni Comín.

Tot, especulacions amb o sense fonament. El que després de la jornada d’avui sí que està clar, però, és que Carles Puigdemont no anirà al Senat “perquè l’Estat ja ha decidit que aplicarà el 155”. També és evident que durant el dia d’avui l’estratègia a seguir encara no s’ha decidit. Si més no, durant bona part del dia. No ha estat fins al vespre que l’anomenat ‘estat major del procés’ s’ha reunit fins a darrere hora per decidir l’estratègia a seguir. I a la fi d’aquest dia, encara no està clara.
I mentre que a Catalunya les veus que creuen que les eleccions són el camí a seguir creixen, a Madrid també hi ha qui diu que el 155 s’ha de frenar si Puigdemont convoca comicis. Són alguns socialistes, que d’altra banda tenen por que el PSC no s’acabi d’esberlar. Alguns alcaldes socialistes catalans ja han mostrat la seva plena oposició a la mesura dràstica. Però també hi ha aquells qui ja no veuen més enllà del 155 ‘salvador’.

Un d’ells és Ciudadanos, que avui ha arribat a dir que no es pot deixar l’organització d’uns comicis als ‘sediciosos’, i que és millor que els organitzi l’Estat. Això vol dir que fins ara les eleccions catalanes han estat tramposes? O més aviat que volen assegurar-se que Madrid tingui el control absolut dels resultats de les eleccions? Fa realment por. Por España serien capaços de manipular unes votacions? A ningú se li escapa que la clau del 155 és saber què passa si acaba havent-hi eleccions i torna a sortir un partit independentista. Com ho evitaran?

Mentrestant, el públic està dempeus, amb l’ai al cor, ansiós que es reprengui el partit i saber el destí del seu equip. Sembla que hi haurà o bé victòria, o bé derrota, depenent de si entra el bàsquet. Que tot acabi en una falta, un tir lliure anotat i que el partit vagi a la pròrroga és l’opció menys possible. Amb tot, fer pronòstics a aquestes alçades és absolutament inviable. El desenllaç de l’enfrontament, aquest dijous al Parlament, amb discurs de Carles Puigdemont, i divendres al Senat i segurament de nou a la cambra catalana, on pot haver-hi una votació històrica.