- Publicitat -
Jordi Sànchez ha rebut encara més càstig. Com si no fos prou portar tancat a la presó durant més de mig any sense saber ni si és culpable per uns fets ridículs, ara l’autoritat de presons espanyola l’ha castigat amb estar 18 hores tancat a la cel•la al dia durant un mes. El motiu? Haver participat a un acte electoral de Junts per Catalunya des de la garjola mitjançant un àudio gravat aprofitant una trucada telefònica. La sanció inclou un canvi de mòdul (és a dir, tornar a començar de zero a la presó) i també impossibilitat de parlar per telèfon durant mig any amb Núria Guillaumes (la també candidata de JxCat i ex-ANC), l’encarregada de gravar la conversa.
Es tracta d’una degradació més de l’Estat, a la qual se li ha de sumar la ignomínia de la distància dels presos amb les seves famílies. Fins a 700 quilòmetres han de recórrer els éssers estimats dels presos polítics per anar-los a veure. Distàncies equiparables amb les dels familiars de membres d’ETA. Com si fossin terroristes, l’Estat continua aplicant la política d’allunyament de presos per a Junqueras, Forn, Sànchez, Cuixart, Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa.
Ara bé, Jordi Cuixart ha demanat al jutge ser traslladat a una presó catalana, una petició coordinada entre les defenses. El president d’Òmnium al·lega que se li està negant el dret a una vida familiar i a la intimitat, a banda del dret de defensa (els seds advocata s’han de traslladar la mateixa distància per reunir-s’hi). També ha deixat clar que els drets del seu fill d’un any també s’estan veient vulnerats.
El prec segurament no serà acceptat per Llarena, que ja ha rebutjat peticions similars d’altres presos polítics. I això que ara ja no pot posar l’excusa que els pot cridar per declarar en qualsevol moment perquè la instrucció del cas ja ha acabat. És ben possible que algun tribunal internacional acabi condemnant a Espanya per totes aquestes molt probables violacions de drets. Però serà d’aquí a anys i potser de manera simbòlica. En qualsevol cas, ja estarà bé no escatimar esforços perquè els posicionaments europeus mai se sap com es podran aprofitar quan caiguin.
El que segurament tampoc s’acceptarà mai de la vida és una
investidura de Puigdemont, per molt que Junts per Catalunya hi insisteixi. La candidatura independentista guanyadora pressiona perquè el 3 de maig es porti al Ple la
proposta de modificació de la llei de Presidència perquè es pugui investir un Molt Honorable a distància. És una via gairebé impossible. Com a mínim, però, ja s’està treballant en el pla B. La mesa del Parlament ha acceptat el vot delegat de Toni Comín avui, cosa que canvia les majories: JxCat i ERC ja podran investir el president que decideixin els de Puigdemont. Només falta saber qui serà. Però abans,
haurem d’esperar com a mínim al 3 de maig.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
