Opinió amb independència. Dissabte, 25 de novembre de 2017 10:36 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dimarts, 14.11.2017. 21:10 h

Estúpida autocrítica

etiqueta DUI, ERC
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

L'independentisme sempre ha tingut problemes per comunicar-se. La retractació d'ahir del portaveu d'ERC no va sortir gens bé. Cal tornar a l'atac
L'independentisme sempre ha tingut problemes per comunicar-se. La retractació d'ahir del portaveu d'ERC no va sortir gens bé. Cal tornar a l'atac

Comparteix







Etiquetes
etiqueta DUI, ERC

No hi ha res pitjor que defensar una causa amb ungles i dents davant de totes les tertúlies de bar possibles i adonar-te, després, que aquells qui han liderat el propòsit t’estaven enganyant. No és exactament el cas, però és evident que el 10 d’octubre, pitjor no es va poder gestionar. Junts pel Sí no va comptar amb l’opinió de la ciutadania sobre si estava disposada o no a sortir al carrer a defensar una República, passés el que passés. N’érem molts i hi havia mil mitjans de països d’arreu amb els focus posats. La declaració interruptus va ser un gerro gros ple a vessar d’aigua freda que va originar una ferida que els processistes del típic “jugada mestra”, ens van intentar colar, però se l’han acabat empassant ells.
 

Ara es diu que no estàvem preparats per aguantar la més que probable nova onada de violència de l’estat per reprimir-nos. No sabem què hagués passat, però no vam donar peu a què passés res i, finalment, el 27 d’octubre es va procedir a una declaració d’independència avortada des del minut u. Espanya ha anat guanyant la batalla aplicant la seva estratègia i fent cas del que li deia Europa: feu el que hàgiu de fer per desactivar el problema, però sense donar aquelles imatges de violència altre cop. Que els polítics independentistes diguin ara que no es va fer res perquè hi havia risc de violència, sense explicar quin, és estèril. La sensació que donem és de desprotecció, desorientació i, sobretot, que el 10 d’octubre Catalunya va perdre la iniciativa i, per tant, mitja partida. Sempre hem aconseguit avançar quan hem mantingut la unitat i la iniciativa. I també hem dit que el que al final tot és i serà qüestió de ser valent.
 

Dit això, si del que es tracta és de fer-ho pacíficament, trigarem més, i val més que aquesta part la comencem a assumir. Ja ho comentàrem l’altre dia que hi ha diversos països que van trigar mesos a prendre el control del país. Aquí la qüestió serà no fer un viatge de retorn cap a l’autonomisme enlloc de fer-lo cap a la consolidació de la República. I entre intoxicacions i frases desafortunades, sincerament, sembla que hàgim sortit a perdre aquestes eleccions, perquè no sabrem què fer de Catalunya. Per què ERC sortia ahir a dir que no estàvem preparats, ja en plena precampanya? No haurien hagut de sortir envalentonats per l’escarni al vicepresident empresonat, a per totes, amb la voluntat d’arrasar a les eleccions? Entenem que es vulgui desactivar l’argument abans que l’oposició l’utilitzi, però el que s’ha acabat fent és donar carnassa de primera qualitat a Ciutadans, PSC, PP i Comuns. I això enerva la gent: no hi ha res pitjor que votar un partit perquè simplement no podem deixar que Ciutadans guanyi. La motivació hauria de ser un programa i un propòsit que avui desconeixem. “El mal menor” és molt Hillary Clinton, i ja sabem quina fortuna va tenir l’excandidata demòcrata dels EUA.
 

L’important, doncs, serà saber què és el que anem a fer a partir de la nit del 21D. Marta Rovira s’ha reunit avui amb el Govern a l’exili, i teòricament han començat a pactar punts programàtics comuns. Hisenda ha demanat al Tribunal de Comptes que comenci a cridar els alcaldes que es van manifestar a Brussel·les fa uns dies, i Rajoy segueix fardant de 155 i d’autoritarisme, mentre amb això oculta els titulars que van sortint sobre la trama Gürtel, gravíssims, per cert. Malauradament, Espanya té tant acostumada la seva població, que no hi ha reacció a l’escàndol. Tot s’accepta i s’empassa. És digne d’estudi. Pel que fa als dirigents empresonats, el Tribunal Suprem ha demanat a Lamela el control del cas. Tot apunta a què si pren les regnes del cas, s’aixecaran les mesures cautelars contra el govern, i Junqueras i els altres consellers seran alliberats. A canvi, han de pagar el preu de retractar-se, o sigui, que depèn quins plantejaments ideològics facin, seguiran o no a presó. Potser l’excarceració podria ser el revulsiu que necessita el país, sempre i quan marquem un rumb clar.



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 


lectures 1208 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.