Avui ja es comença a respirar un altre estat d’ànim a les files independentistes. Després d’aquests dies d’Hara-Kiri del qual no n’hem sortit gaire ben parats, i encara una mica descol·locats per com ha començat aquest breu període electoral, ahir el president Puigdemont en una bona entrevista des de Bèlgica i, Oriol Junqueras amb una carta des de la presó, han començat a despertar l’optimisme. Puigdemont ja va dir quan es va començar a aplicar el 155 que passaríem uns dies dolents, i que veuríem coses que no ens agraden. Les hem vistes, en prenem nota i les anem digerint.
Ara, després de l’autocrítica, toca empunyar la falç novament i posar-se a treballar. Ni el PDECat es fa enrere, ni tampoc ERC, ni molt menys la CUP. El president a l’exili ha rebut carta blanca del seu partit per confeccionar la llista que li doni la gana, literalment. El partit, en un gran esforç de país, ha renunciat a omplir la llista de càrrecs de partit, tal i com desitjaven, i ha deixat que el president l’ompli de gent del seu gust. Així, la llista està sortint plena d’estrelles de l’independentisme. Ni un pas enrere en aquest sentit. Un dels fitxatges més importants, serà el de Jordi Sànchez, el president de l’ANC i el nostre estimat prologuista, a qui desitgem veure fora de la presó en breu. Precisament avui, les places dels ajuntaments s’omplen de gent que no oblida que tot just fa un mes que ell i Jordi Cuixart són a la garjola.
Pel que fa a ERC, a banda dels fitxatges que els anunciàvem ahir, avui l’atleta Núria Picas ha anunciat la seva presència en aquesta llista excepcional i participativa. Però la gran revolució de la papereta serà Marta Rovira, la número 2 de Junqueras, ja ha rebut l’aval del vicepresident per, si arriba el cas que ni ell ni Puigdemont poden esdevenir presidents, per raons òbvies, que sigui ella la que ho sigui i doni el nou impuls necessari al procés. Jove, fresca i dona. Però sobretot compromesa i sense cap càrrega, encara, judicial per poder tirar endavant.
L’independentisme es conjura amb un moderat optimisme a donar el cop definitiu: guanyar les eleccions en escons, però també en vots. El repte és colossal, i és per això que les llistes –també la de la CUP, com comentàvem ahir- intenten ésser el més àmplies i engrescadores possibles. L’objectiu, sobretot el de guanyar en vots, seria un rècord absolut, i aleshores ja ningú en podria discutir la legitimitat per cap banda.
Des de ponent ens arriba l’alternativa: res. Tant el PP com el PSOE (incloent el PSC d’Iceta) ja han dit que no reformaran la Constitució (en el cas del PP), ni si es reforma, no serà per introduir el dret a l’autodeterminació (ha assenyalat el PSOE). Així, qui és qui menteix quan s’ha assegurat que la via per canalitzar el desig independentista és la reforma de la Constitució, si qui té majoria no la pensa reformar en aquest sentit ni tampoc pot haver cap altra majoria alternativa si Catalunya no té prou pes al Congrés? El bucle espanyol, novament. Siguin molt conscients quan sospesin votar un dels partits del 155, o bé els comuns els prometin una reforma impossible. No ens deixem enredar, tot depèn de nosaltres!
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
