Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

El quart poder

|

- Publicitat -

No és només el procés. És tot, i aquesta setmana n’hem tingut una nova mostra. No és la temàtica d’aquest espai, però és molt fort que des de la premsa espanyola s’estigui intentant manipular l’opinió pública com per dirigir les opinions de la gent contra la noia que va ser violada per cinc ‘persones’ a les festes de San Fermín. Si vostè té una esposa, una filla, o una germana, s’imagina que un dia li arriba a casa, o el truquen des d’un hospital, i li diuen que a la seva filla l’han violat cinc paios, com s’ho prendria? És surrealista, abominable que es vulgui vendre que ella és la culpable de tot, es vulgui protegir als agressors (sí, la culpa la té qui agredeix, no la víctima), o se l’estigmatitzi per intentar recuperar una vida mínimament normal.
 

I així, tot. Tornant a la temàtica que ens ocupa en aquest espai, el testimoniatge del procés independentista, Catalunya i la població de l’Estat espanyol s’enfronten a l’exèrcit del segle XXI: els mitjans de comunicació cavernaris. El periodisme en aquest regne està manipulat, podrit, funciona com una veritable empresa al servei del règim, i no ens aturem prou a reflexionar-ho. Ja no són només les portades dels rotatius, el tractament (o com s’obvien) de les notícies als informatius televisius, radiofònics…
 

Publicitat

Aquesta setmana, a banda del cas que els comentàvem, el Govern de l’Estat espanyol hauria pogut dimitir en bloc dues vegades. Dues! La primera, naturalment, amb la plasmació –un cop més– del cobrament de diners en B per part del tal “M. Rajoy. I la segona, coneguda en les darreres hores, que l’Imam de Ripoll que va ordir els atemptats del mes d’agost a Catalunya, era confident del CNI! O sigui, que no els estranyés que el Centre d’Intel·ligència hagués participat o tingués coneixement del que s’estava muntant. Això és gravíssim, d’escàndol, però les notícies van passant de quatre puntetes pels mitjans i aquí no passa res de res. Ningú no alça la veu, i els governs de la Moncloa mai dimiteixen, ni els del PP, ni els del PSOE. Si ho volen, encara els podríem posar un altre exemple d'aquesta mateixa setmana: la justícia belga requereix a l'espanyola una sèrie d'explicacions del tracte que podrien proferir al Govern de l'exili si se l'extradeix. La resposta no ve de la justícia espanyola, sinó del ministeri espanyol, que avança les mesures cautelars de la justícia. És molt fort, de debò.
 

I no s’entén. No s’entén com la població té aquesta espectacular capacitat d’empassar els gripaus més terribles com si fossin titelles, ninots programats per oblidar. És horrible, qualsevol govern de la Unió Europea o, si més no, la majoria, hauria dimitit sense cap mena de dubte. I aquí mai passa res. Des del Govern espanyol porten mesos amenaçant o bé de mort en algun cas o bé amb l’ús de violència a la població i al Govern català, i no passa res, però tothom surt a dir que Marta Rovira és una mentidera quan revela que hi havia una operació preparada per fer ús d’armes de foc sobre el Govern i la població civil, si es pretenia implementar la República. La criminalitzen, però ningú la denunciarà, perquè és veritat el que diu. Si no, ja haurien corregut a fer-ho; idò, què es pensen? Vagin una mica més enllà de les declaracions que els posen als mitjans, del to que s’empra i la rapidesa amb la que es desqualifica a la republicana. Siguin auto exigents, però més crítics! I ho diuen els que porten tota la vida mentint i utilitzen els mitjans per tapar-ho. La mateixa ministra de Defensa hauria d’haver dimitit avui per revelar secrets d’Estat a uns humoristes que la van enredar telefònicament dient que Puigdemont és un espai rus. Nada, eran rusos, fin de la polémica.
 

I aquí no passa res de res. I quan s’alcen dos milions de persones per denunciar-ho i per proposar el canvi, l’únic que saben fer com a resposta és insultar-los durant cinc anys per ser catalans, riure-se’n, estomacar-los, i empresonar els seus líders. Jo no vull viure més en un Estat on la corrupció sistemàtica i el desmantellament de la intel·ligència de la població regnen amb la por i la coacció de la policia política de les seves clavegueres com a armes. Un lloc on es diu que “en ausencia de violencia se puede hablar de todo”, però és mentida, una mentida més de tantes. Un Estat de mentides, una mentida d’Estat. Una bona merda, una puta merda. Una presó d’idees i de persones anomenada Regne d’Espanya. Marxem.
 

I encara tenen temps per queixar-se que a les manifestacions la gent cridi “premsa espanyola, manipuladora”. És el més lleu i educat que hem trobat per dir-los sense que ens empaperin.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut