Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

De Francesc Ferrer i Guàrdia a Oriol Junqueras: la ignomínia de l’Estat continua

|

- Publicitat -

Un lloc inhòspit, decrèpit, fins i tot inhumà, o antihumà, immens, i alhora minúscul, claustrofòbic. Aquestes són algunes de les primeres paraules que a qualsevol persona se li podria acudir a l’hora de visitar una presó. Recentment els autors del Dietari hem tingut la sort de visitar la Model abans que no l’enderroquin. Ja no hi ha interns, i durant uns mesos s’ha obert al públic perquè pugui veure un bocí amarg, però real, de la història de Barcelona i Catalunya durant els últims anys. 

 
Durant la visita, era molt difícil deixar d’imaginar, ni un moment, la vida dels consellers i líders civils independentistes que estan tancats a presons madrilenyes. Junqueras, Bassa, Borràs, Romeva, Mundó, Turull, Rull i Forn continuen engarjolats, com ara Sànchez i Cuixart, que ja han complert més d'un mes entre reixes. El crim comès per una persona ha de ser molt gran perquè se li privi de llibertat. I més que el crim, la perillositat ha de ser molt alta per mantenir-lo apartat de la resta de mortals. I és que si teòricament les presons ara estan pensades per rehabilitar i no tant per castigar, l'únic objecte que justifiqués la seva existència hauria de ser la perillositat, perquè la rehabilitació en una societat es pot fer de moltes maneres. 
 
Doncs sí, aquestes deu personalitats independentistes estan empresonats, per bé que sense haver estat jutjats. La indignació de la gent és màxima, però han passat tantes coses aquest any que de vegades tot es relativitza. I no, no hem de deixar que passi. La magnitud de la injustícia hauria hagut de fer que quelcom rebentés. Això no ha succeït, sobretot pel cansament de la gent després d'un procés tan llarg, però com a mínim les urnes sí que han de rebentar de vots contra l'Estat repressor. 
 
Davant d'aquest perill, feia dies que hi havia el rumor que fins i tot el govern del PP no veia clar que la campanya electoral se celebrés amb gent empresonada. Diaris favorables a la Moncloa fa dies que ho comenten. I, ves quina casualitat, que malgrat la claríssima separació de poders espanyola, la macrocausa contra l'independentisme de l'Audiència Nacional ha estat transferida al Suprem avui. Només el cas de Trapero es manté sota el poder de Carmen Lamela. I el Suprem molt rarament dicta presó com a mesures cautelars, així que presumiblement els deu empresonats seran alliberats. 
 
Caldrà veure-ho, però. Fins i tot si això passa, però, la nova ignomínia contra Catalunya és inesborrable. Sí, contra tot Catalunya. I sí, una altra vegada. Visitant la presó Model un se n'adona que la història es repeteix. Francesc Ferrer i Guàrdia, Lluís Companys, Salvador Seguí, Lluís Maria Xirinacs, Josep Lluís Carod Rovira o bé Salvador Puig i Antich hi han passat. No tots eren o són independentistes, però tots han patit l'horror de l'Estat, com es pot copsar a la Model. Un horror que continua i, cíclicament, continuarà si no fem un cop de timó contra el curs de la història

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut