La campanya prossegueix el seu curs amb l’anormalitat normalitzada. Aquest dissabte s’està aprofitant per fer els actes centrals de campanya a les demarcacions que no són Barcelona, com ara Lleida. Allà hem vist Inés Arrimadas molt crescuda, el seu partit governa amb el PSC d’Àngel Ros que ara lamenta l’aplicació del 155 a dos dies del proper atac de la Guàrdia Civil. La justícia espanyola ha donat permís al cos policial espanyol perquè entri al Museu de Lleida i s’emporti les obres del Cas Sixena, si cal, per la força. Aquesta sorprenent informació sorprendria a qualsevol país democràtic, però Espanya s’ha construït així, a la força, imposant un sentiment d’espanyolitat que han introduït a la força a través del derecho de conquista.
A Catalunya, els estudis diuen que la gent que respon a aquests imputs positivament (els votants del bloc monàrquic del 155), són la gent amb un nivell més baix d’estudis. Una dada que fa de mal defensar perquè qualsevol d’aquests la pot manipular per dir que estem dient que els no independentistes són rucs. Tornant a la Guardia Civil, el jutge els dóna permís per entrar a partir de dilluns a les 00:00h. La CUP ja ha reaccionant advertint que potser la policia espanyola es trobarà resistència a les portes del Museu. Estaria encara millor que, quan els reis de les porres entrin, no trobin el que busquen, com passava en temps de Guerra Civil.
La reacció de la CUP, de moment, no ha estat secundada per ningú, malgrat que el Cas Sixena podria incidir i molt en la campanya electoral. Veurem què passa. Durant aquests dies, la CUP està donant a conèixer el seu cap de llista, Carles Riera, però qui estem veient més per la tele és Eulàlia Reguant i Mireia Boya. Tot partit necessita tirar, també, de les seves cares conegudes i malgrat la correcció de Riera, nosaltres enyorem la contundència de Fernández, Gabriel… Els anticapitalistes també comencen a fluixejar amb el discurs. No ens referim als atacs que estan rebent per part dels comuns per haver aprovat pressupostos de Junts pel Sí, ens referim a les apel·lacions a la unilateralitat que fan amb lleugeresa.
La opció que prediquen és compartida, efectivament. Molts pensem i creiem això, molts estem decebuts perquè el Govern va abandonar el Palau de la Generalitat just després de declarar la independència, però malgrat la CUP manté el to, i no cau en els exabruptes excessius a causa de la pitjor repressió espanyola, cal demanar-los que, per donar més credibilitat al seu discurs, facin l’esforç de, si l’independentisme suma, d’entrar a les institucions. És molt important que el ciutadà, quan els escolti, no tingui la sensació que escolta proclames fàcils com pot passar ara. Els anticapitalistes van fer una bona tasca de pressió, potser excessiva en alguna moments, des de fora del Govern però, si ara es vol fer efectiva la república, caldrà mullar-se.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
