Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El teatret català

|

- Publicitat -

Bé doncs, ja tenim l’esceneta de baixa estofa muntada al gran teatre de la política catalana per aquests dies que precediran la composició del nou Parlament i del Govern un dies després. Diem de baixa estofa perquè la història no és nova i perquè la pressió que es palpa al carrer no és gaire intensa. La situació ja no es viu amb els nervis d’altres vegades (sort), perquè hi ha confiança en l’acord, però la preocupació segueix latent.
 

Avui el PDECat, sí, l’encara partit del president Puigdemont, ha reunit el comitè nacional com és habitual. Al capdavant però hem vist Artur Mas i Marta Pascal en primer terme. Acostumats a una postconvergència independentista, sense Puigdemont a la fotografia, veure aquests perfils liderant una altra vegada no deixa de ser un mal símptoma. Esperem que no un mal presagi. Les declaracions resultants, de Mas, han estat de caire autonomista: “els independentistes ni són prous ni han fet prou per imposar res”. Una aposta pel govern legítim però sense força les coses. Si no pot ser, és preferible evitar noves eleccions i aconseguir mantenir la majoria independentista amb un govern estable. El govern estable és cert que el necessitem, però la CUP no el garantirà si l’objectiu no és la República catalana.
 

Publicitat

La CUP té raó una vegada més, i ara sembla que, per fi, hi ha l’opció que es comencin a mullar. Els cupaires estudiaran entrar una persona a la Mesa (Maria Sirvent o Vidal Aragonès), com també la proposta d’ERC de cedir-los un diputat perquè formin grup parlamentari, cosa que ha molestat al Grup del PDECat al Congrés, perquè considera que els republicans podrien haver fet el mateix a Madrid amb ells. Els anticapitalistes, com era d’esperar, posen dues condicions al tema Mesa: el compromís que es constitueixi una comissió sobre la violència policial espanyola de l’1O, i el de estudiar els aspectes materials de la sobirania del país. Condicions que no haurien de suposar un entrebanc si l’objectiu és el que ha de ser per JxC i ERC.
 

Els tercers en discòrdia, Esquerra Republicana, segueixen jugant al gat i la rata amb la investidura. Sí al govern legítim, i sí a Puigdemont, però amb l’aval dels lletrats del Parlament a l’hora de tornar a exposar una presidència de l’hemicicle català a forçar el reglament. A ningú se li escapa que potser Puigdemont haurà de fer una passa enrere i restarà la carta de Junqueras, que ja veurem si la llista del president vol utilitzar. De Junqueras avui hem sabut que la seva defensa demanarà aquesta setmana el trasllat a una presó catalana, sol·licitarà poder participar en el debat d’investidura i iniciarà el recorregut per dur el seu cas a instàncies europees.
 

I el president Puigdemont, què hi diu? Només podem saber coses a partir de terceres persones. Sembla ser que té ganes de tornar sempre i quan ja sigui una vegada investit com a president, mentre a la vegada penja fotos enigmàtiques al seu instagram amb fotografies de camins. Avui n’ha penjat una que semblava identificar el poble de Camprodon, com si hagués de tornar d’amagat de l’exili. Suggerent, i a la vegada entretingut. Mentrestant, el president es va reunint amb entitats, partits, gent i properament ho farà amb la seva llista per traçar l’estratègia que ha de seguir per ser investit. Certament, aquesta és la via si vol intentar complir la promesa de tornar si guanyava.
 

I tot això, per fer què? El reconegut Toni Soler afirmava avui que “Mentre ens indignem pels presos i protestem per la repressió ens oblidem de la República. I ja està. Aquest és el pla”. Certament, i ho veiem des que l’Estat va iniciar la repressió quan va veure que el Govern català va anar de farol amb la DUI. D’Oriol Junqueras, el jutge només vol saber si entra a govern si és capaç de fer tot allò de què l’acusen abans d’haver-ho fet, o governarà com un xaiet acovardit pel 155 i l’espasa de Damocles de la presó. Aquest és el gran debat que tenim entre mans, i sabem que, per molt que sigui lícit construir i construir, no podem oblidar la referència de l’1 d’octubre i que per guanyar, haurem d’arriscar de veritat, és a dir, fer el que tothom esperava que féssim quan vam declarar la independència.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut