Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Cop d’efecte de Torrent

|

- Publicitat -

Molt pendents de Mireia Boya. La cupaire declararà demà davant del Suprem, i durant aquests darrers dos dies, com explicàvem ahir també, tot han estat mostres de suport. Boya ha decidit optar per l’estratègia de fidelitat al poble, la via Hasel: fer una defensa política pel que considera que és, també, una causa general política. És la via més digna i valenta, però també la més exposada. Boya i Gabriel demanaran el testimoni del director del CatSalut perquè certifiqui la xifra de mil ferits l'1O. Aquest és el camí a seguir si volem seguir fent via cap a la República. Si l’anticapitalista ha d’acabar a la presó, com Junqueras o Forn, no val la pena fer-ho havent-se de rebaixar per suplicar clemència. Amb això, la CUP finalment agafa responsabilitats importants en tot això. Veurem què fa el tribunal espanyol.
 

Mentre això no passi demà, avui el president del Parlament ha sorprès tothom amb una nova decisió inesperada. Roger Torrent, que tornava a estar al blanc de totes les crítiques per haver reunit la Mesa sense posar a l’ordre del dia la petició de JxC de canviar el reglament del Parlament per provar d’investir Puigdemont –una via que probablement ens seguiria deixant en un cul-de-sac-, ha decidit unilateralment, com bé han assenyalat després els membres del grup parlamentari del president a l'exili, presentar davant del Tribunal de Drets Humans una petició perquè aquest òrgan internacional aixequi les mesures cautelars que pesen contra el president, perquè pugui ser reinvestit president.
 

Publicitat

La mesura suposa respondre a la petició que va fer Puigdemont intentant donar-li l'empara sol·licitada, també unilateralment. Però la decisió no ha caigut gaire bé a JxC que, amb un to amable, ha considerat que la decisió es podria haver consultat abans amb el president i que la considerava “unilateral” a més d’una ingerència en la preparació de la defensa del president Puigdemont. Per cert, una defensa que haurà de preveure la reactivació de l’euroordre de detenció tal i com ha anunciat l’Estat pels propers mesos. ERC ha respost a JxC que el que ara cal és posar-se a treballar, deixar de banda els draps bruts i la lluita per penjar-se les medalles i teixir un acord global per acabar amb el 155. Segons el TN de TV3, la decisió de Torrent podria haver estat suggerida per Josep Costa, un dels dos membres de la Mesa de JxC.
 

La qüestió, però, és que aquest post 21D ha estat ple d’unilateralitats a banda i banda del taulell independentista: Puigdemont demanava empara al president del Parlament per ser investit, Torrent sorprenia tothom postposant el debat d’investidura del president el mateix dia del debat, suposadament com a resposta a aquesta demanda. JxC entrava una petició de reforma de la llei de presidència per poder-lo investir aleshores, i ERC ha fet un pas més amb elevant la qüestió al TDEH. Agafin-s’ho amb calma, ara vindran totes les declaracions als tribunals, i veurem al final qui queda per negociar, si és que el Suprem comet l’error de començar a empresonar a tothom qui declari. Agustí Alcoberro, el president interí de l’ANC, s’ha tornat a pronunciar avui per insinuar amb força claredat que el problema de tot va ser que els dirigents independentistes van enganyar la població un altre cop, perquè no hi havia “res” preparat pel 28O i l’únic que van fer va ser fugir. Tècnicament hi podríem estar d’acord, salvant la situació actual, com bé ha volgut remarcar després Alcoberro.
 

El procés d’independència no serà ni tant fàcil ni tant curt com ens pensàvem. Segurament el factor que apuntava Alcoberro ha estat decisiu, com per altra banda ja hem anat assenyalant aquests dies, així que caldrà seguir empenyent. Els nostres dirigents van prendre la decisió de no llençar-nos als lleons de l’Estat, potser no tant per l’amenaça de l’exèrcit sinó perquè no sabrien com gestionar la situació, abans que l’armada espanyola arribés. En qualsevol cas, perduda aquesta oportunitat, digerim-ho tant ràpid i bé com puguem, i tornem a empènyer aviat. Catalunya ens segueix necessitant.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut