La nau sobiranista catalana s’ha embarrancat avui en una espècie de Triangle de les Bermudes, després de la jornada parlamentària i el missatge de la tarda de Puigdemont. És lògic, fa quatre mesos que els independentistes naveguen envoltats per una boira, la del 155, que no els deixa veure res. I així, la navegació, amb els pocs instruments que ens queden, es fa gairebé impracticable.
Roger Torrent ha viscut en primera persona el bloqueig del filibusterisme de l’unionisme monparquic dels partits del 155, com li va passar a Carme Forcadell a finals de l’estiu passat. Tot plegat venia a raó d’haver introduït les esmenes de la CUP que demanaven ratificar la Declaració d’Independència del 27 d’octubre. La proposta anticapitalista no s’ha arribat a votar, perquè el partit ha transaccionat un text amb JxC i ERC, que reconeixia Carles Puigdemont com a president legítim, i reiterava la victòria dels partits independentistes el 21D com a punt de partida de la República Catalana.
Ciutadans ja ha advertit a Torrent que demanarà empara al TC, perquè creu que el president del Parlament ha prevaricat a l’haver admès a tràmit el primer text de la CUP. Les cares llargues han regnat en tot moment en una sessió agra que s’ha deixat de les parafernàlies dels mesos de setembre i octubre (cantades de l’himne, somriure…) i el ple ha transcorregut de manera sòbria després del batibull que s’ha ocasionat. Ningú no n’ha acabat de sortir satisfet, tot i el reconeixement del president Puigdemont com a legítim. La CUP percep com a pas enrere tot aquest procediment, ERC s’ho mira amb el cap cot, i a JxC potser és on trobem una mica més d’alegria i optimisme. La llista del president avui ha demostrat el seu compromís social amb l’escola que no segrega per sexe. Una molt bona notícia, que clarament era impossible de veure quan CDC havia d’escoltar-se UDC. Ramon Espadaler, el diputat de l’antiga UDC al PSC s’ha abstingut per exemple, mentre els socialistes votaven a favor de la no segregació per sexe.
A la tarda, Carles Puigdemont ha anunciat la difusió d’un missatge institucional per les xarxes. Amb tothom pendent, el president ha comparegut per anunciar que fa un pas al costat i el seu partit proposarà al nostre estimat Jordi Sànchez com a president de la Catalunya autonòmica “temporalment”. A canvi, anuncia una denúncia a l’ONU contra l’Estat espanyol per la vulneració del seu dret a ser escollit president. Puigdemont també ha explicat quins seran els propers passos del Govern a l’exili, i com es constituirà aquest Espai Lliure de Brussel·les amb el Consell de la República Catalana al capdavant. Bé, i com serà investit Sànchez? Què passarà quan Moncloa ho vulgui aturar? A partir d'ara ho anirem veient tot.
Una estructura que no acaba de satisfer a ningú, començant per Mariano Rajoy, que ho ha qualificat de “demencial”. Això, per si sol, sempre és una bona notícia. En realitat, els exiliats tenen la sort, almenys, de poder dir el que els sembla i allò que no poden dir els que han quedat a Catalunya. No sabem si Puigdemont podrà desenvolupar una acció estratègica internacional, o bé anirà quedant en l’oblit, engolit pel nou cicle polític semi-autonòmic. Catalunya està passant per un moment ben estrany, potser tot això que ens sembla tant negre en realitat ve a ser aquella reculada necessària per fer el darrer salt endavant. Qui sap. En el fons, tot aquest “matrix” que diuen els unionistes, aquesta “fantasia” que diu Inés Arrimadas, no es res més que la prova fefaent que Catalunya és oficialment un territori en disputa, un avenç en qualsevol dels casos a la situació d’oasi català clàssic. Molta paciència i capacitat de perspectiva.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
