- Publicitat -
En la ressaca de l'anunci de Carles Puigdemont desistint “provisionalment” a ser candidat a president de la Generalitat, s'ha fet evident que l'embolic independentista continua vigent i que l'Estat manté les ganes de barrar el pas a qualsevol possible nou president. És a dir, l'anunci de Puigdemont no ha desbloquejat res, malgrat que alguns donaven per fet que això ho desbloquejaria tot i que en uns dies el país ja tindria govern.
Això és així perquè Esquerra Republìcana ha dit que, amb el pas al costat de Puigdemont, el candidat hauria de ser Oriol Junqueras seguint la lògica del govern legítim. ERC està amb tot el seu dret de fer servir aquest argument, perquè és el que Junts per Catalunya porta dos mesos venent. Ara bé, tant els uns com els altres saben perfectament que el tema de restituir el govern legítim és una ficció. Primer, perquè alguns són a Brussel·les, després perquè d'altres són a la presó, i en tercer lloc perquè ja hi ha membres de l'últim govern català que han deixat la política.
En qualsevol cas, el que és evident és que les tedioses divergències independentistes continuen. Puigdemont ahir va proposar Jordi Sànchez, Esquerra no ho compra, i la CUP aquest dissabte decideix sobre un preacord que està a l'aire, perquè els republicans ja han deixat clar que encara no està tancat. I vés a saber quan ho estarà.
D'altra banda, l'embolic també continua amb Rajoy, ja que el seu govern ja ha deixat clar que no consentirà que algú que és a la presó sigui president. La Moncloa torna a exercir de portaveu del poder judicial, en l'enèsima mostra de fins a quin punt l'Estat espanyol està podrit per dins.
Presumiblement el president acabarà sent Jordi Turull, i quan tota la cúpula del procés sigui inhabilitada, Elsa Artadi. Ara bé, contràriament al que ja afirmava 'El País' i altres diaris, aquestes inhabilitacions que s'havien de produir quan es tanqués la instrucció i abans del judici, no seran tan imminents com s'havia dit. El jutge Llarena ha decidit decretar el cas com a 'complex', cosa que vol dir que la instrucció es pot allargar fins a 18 mesos.
Si les divergències independentistes continuen, això es pot fer més esgotador i difícil d'empassar del que tot plegat ja està sent. Una de les poques coses que pot donar una mica de força i ànim a l'independentisme és que la denúncia que ha fet Puigdemont a l'Estat davant el comitè de drets humans de l'ONU tingui algun recorregut. Ho va anunciar ahir, però seria estrany que hi hagués alguna reacció immediata. Així, probablement l'independentisme no aixecarà massa el cap potser fins que no hi hagi sentència de la macrocausa. La injustícia pot arribar a ser un escàndol tan gran que llavors, amb la gent que haurà pogut carregar piles, potser tot es podrà començar a reactivar.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
