Caça de bruixes a tots els nivells

Segon intent d’investidura. El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat un nou ple d’investidura pel 12 de març. El candidat ja no és Puigdemont, sinó el seu número 2 i amic del Dietari Jordi Sànchez. És evident: l’independentisme ha acatat fent marxa enrere amb el candidat. Ara bé, lluny de deixar una còmoda victòria a l’Estat, planten batalla amb un candidat encara més complicat de gestionar. Sànchez és a la presó, però contràriament a Puigdemont, mai no se li ha negat el dret a votar al Ple de forma delegada. Així, què s’inventaran per deixar-lo fora del dret a ser investit? En aquest cas tot és a mans de Llarena; el govern Rajoy no haurà de moure un dit perquè és el jutge qui ha de permetre a Sànchez o no ser a l’hemicicle el dia 12.

 

El camí fins llavors és força tortuós: no només hi ha l’escull del Suprem, sinó de la CUP. Els anticapitalistes de moment han rebutjat Sànchez no per res personal, sinó perquè creuen que el pla de govern dels altres dos partits independentistes és “autonomista”. Com a mínim, doncs, la posició no és tan enrocada com quan es van negar a investir Artur Mas. Les tres formacions tenen cinc dies per trobar un acord, però la CUP ja ha avisat que és “molt difícil” arribar a una entesa en tan pocs dies. Junts per Catalunya ha temptat els anticapitalistes de fer un procés constituent que passi pel Parlament i on la ciutadania jugui un paper clau, però si els cupaires no s’han acabat d’empassar l’estructura de Brussel·les, díficilment comprarà aquesta última idea. I més, tenint en compte que el procés constituent és un ens abstracte del qual n’hem sentit molt en els últims temps, però no s’ha materialitzat en res.
 

 

Mentre es busca desllorigador per aquest laberint, l’Estat continua fent avançar la seva màquina arrasadora. Aquest dimarts al vespre s’ha sabut que Hisenda ha fet un requeriment a la Generalitat perquè informi de tots els possibles pagaments que ha fet des de 2015 a l’empresari Oriol Soler, i a periodistes accionistes del Diari ARA, com ara Toni Soler o Antoni Bassas. També Mediapro és en aquesta mena de llista negra que encara no se sap en què pot desembocar. El requeriment també inclou subvencions a entitats o pagaments de conferències, articles i actes. L’objectiu? Un escarment a tots els nivells, fins i tot a nivell funcionarial, ja que es demana a la interventora de la  Generalitat que digui quin treballador públic va cursar cada pagament. Caça de bruixes a l’engròs o purga gegant són només dues de les possibles intencions que hi ha darrere del requeriment.