La pregunta amb la que començàvem el dia d’avui, era què diria el jutge Llarena sobre la sol·licitud de la defensa de Jordi Sànchez de permetre-li sortir per assistir al debat d’investidura com a president de la Generalitat dilluns dia 12 de març. Les esperances eren poques i al cap de poc hem sabut que la Fiscalia ha demanat al president del Tribunal Suprem que denegués la petició de Sànchez. Tot quedava en mans de Llarena, que s’havia donat de temps fins el mateix dilluns dia 12. Passat el migdia, el jutge espanyol ha denegat el permís a Jordi Sànchez, sota el mateix pretext que s’ha anat donant fins ara: la possibilitat de generar un tumult, el risc de reincidència… coses que ara mateix ja no estan a les mans de l’expresident de l’ANC i bon amic d’aquest Dietari.
I amb aquesta decisió, l’Estat, que ja estava avisat, ha picat l’ham que han posat els partits independentistes. A la tarda, el president del Parlament i única autoritat vigent de Catalunya, Roger Torrent, ha anunciat que ajornava el ple del Parlament fins que els tribunals europeus no es pronunciïn sobre el tema, un cop fet tot el recorregut de reclamacions a nivell estatal. Catalunya està jugant a la guerra de desgast que estem vivint, com si això fos la I Guerra Mundial i haguéssim de saltar de trinxera en trinxera sense saber si ens caurà una bomba a la següent i aleshores tot s’haurà acabat. Però l’independentisme no es rendeix i segueix lluitant. Segurament no és la manera que tots tenim al cap: confrontació màxima, però també exposició màxima en un moment de també feblesa i risc màxims. El Principat, davant de tot això, ha començat a reorientar una mica l’estratègia i l’enfoca plenament en el tauler internacional. En el terreny jurídic, com ja s’ha vist en el cas de l’euroordre contra Puigdemont, Espanya és més feble.
La paràlisi suposa un alleujament també per la CUP, que estava sota pressió després de rebre la proposta d’acord de Junts per Catalunya i ERC, on es fan algunes cessions importants, però el Procés Constituent i el camí cap a la República segurament encara es podrien polir una mica més. Els anticapitalistes agafen aire, mentre que Esquerra Republicana segueix perdent oxigen.
L’altre debat del dia ha estat el que ha protagonitzat Lluís Salvadó, un dels homes de confiança de Junqueras a Economia. A mig matí, el programa d’Antena 3 Espejo Público ha emès un exclusiva: uns enregistraments telefònics d’una conversa privada entre Salvadó i un amic seu, com finalment s’ha comprovat. A l’inici, la cadena havia afirmat que era una conversa entre Salvadó i un altre càrrec del departament d’Hisenda, que al final s’ha desmentit. I què deia la conversa?
Sembla ser que la conversa havia estat enregistrada el mes de juliol passat, quan s’estaven produint els darrers relleus al Govern de Carles Puigdemont, i en un to distès (les filtracions no duren ni mig minut) Salvadó feia bromes masclistes amb un amic, sobre la dona que s’havia de posar al capdavant de la conselleria d’Educació: “Doncs mira, la que tingui les mamelles més grosses i ja està. I et quedes tan ample”.
Efectivament, l’exclusiva s’ha fet sentir a les xarxes, i en poca estona ERC ha tornat a patir la fúria de la ciutadania indignada. El partit ha bullit internament, perquè justament la filtració s’ha produït just el dia després de l’espectacular Vaga Feminista que els comentàvem ahir, i això ha destrossat tots els actes que està realitzant aquests dies la formació per promoure la igualtat. A més, la reputació del partit, que aquests dies passa per un mal moment, ha fet una altra passa enrere. La Secretària General, Marta Rovira, ha sortit al pas i ha condemnat les paraules de Salvadó, però a la mateixa vegada ha explicat que el partit posarà una denúncia contra l’Estat per les escoltes. El mateix Salvadó ha respost a la piulada de la cap de files del partit ara mateix, i s’ha disculpat a la vegada que també ha avançat les accions judicials. No ha anunciat –encara- la seva dimissió.
Després de la primera tormenta, quan els ànims s’han calmat una mica, i els insults han començat a rebaixar el to, hem vist més intervencions reflexives, que segueixen convidant al debat ciutadà com portem veient els darrers dies, sense que això justifiqui en cap cas l’actitud de Salvadó, que acaba de finalitzar la seva carrera política.
Ens referim a la gravetat del fet que l’Estat porti mesos enregistrant escoltes telefòniques: aquestes eren del mes de juliol passat, per la qual cosa quantes escoltes de diversos polítics no deuen tenir enregistrades? Les paraules de Salvadó són indefensables de cap manera, i l’única sortida és la renúncia, però cal ser honestos i denunciar també el problema gros de debò: l’estat policial i la dictadura encoberta. Salvadó ha pringat per passerell, però com ha remarcat també la cupaire Bel Olid, de comentaris d’aquests tots n’hem fet alguna vegada en privat o entre amics (homes i dones), inclosa ella, i són bastant hipòcrites les reaccions hiperventilades que s’han pogut veure a les xarxes. Cal reflexionar sobre la moral dels comentaris que es fan en públic i les bromes que segurament molts d’aquests fan en privat, un debat força interessant.
I amb això, Catalunya torna a bloquejar l’Estat almenys una setmana més, i l’Estat pateix un altre petit revés. Perseverança.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
