Opinió amb independència. Dissabte, 26 de maig de 2018 23:05 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Diumenge, 11.3.2018. 23:24 h

Rebentar Espanya des de la seva pròpia legalitat

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Avui la gent no ha sortit al carrer perquè n'està farta de tot i de tothom. I això no té res a veure amb l'anhel de República i amb el fort desig d'aconseguir l'alliberament dels presos (AP)
Avui la gent no ha sortit al carrer perquè n'està farta de tot i de tothom. I això no té res a veure amb l'anhel de República i amb el fort desig d'aconseguir l'alliberament dels presos (AP)

Comparteix






La manifestació d’avui de l’ANC és, segurament, la menys quantiosa de les que hem vist. De fet, segurament n’hi havia moltíssimes més dijous, en plena vaga feminista. De les menys quantitatives, però probablement l’ANC ha rubricat una de les més eficients (amb Clara Ponsatí manifestant-se des de Londres). No pas per l’acció de la pròpia ANC, que políticament segueix un camí mitjanament erràtic, amb extravagàncies incloses com ara la vaga de fam rotativa, que intenta emular a Xirinachs sense massa encert. Ens referim més aviat al paper de gota malaia que ha adoptat la gent dels llacets grocs, malgrat totes les hiperventilacions a les xarxes, sobretot contra el ja perceptible canvi d’estratègia de la majoria de l’independentisme parlamentari.
 

I per què? Com ja hem dit d’altres vegades, el Partit Popular necessita aprovar uns pressupostos. Per aconseguir això, li cal el suport del PNB. I per tenir aquest suport, és imprescindible aixecar el 155, ja que els bascos han dit que no pensen pactar-hi res en aquest context. A més a més, la caverna mediàtica li fa pensar que té l’alè d’Albert Rivera al clatell. Pot passar, doncs, el president espanyol sense aprovar pressupostos, a cop de decret? Bé, sí, però amb Rivera conspirant contra ell pel darrera i comptant els dies que falten per a les properes eleccions espanyoles, és més difícil presentar-se com una opció fiable per a la reelecció. I més si per acabar-ho d’adobar, hi anem sumant el suplici de veure desfilar cada setmana càrrecs del seu partit als jutjats. Els mitjans ho intenten amagar tant com poden, però ja no vivim als anys cinquanta, on no existien les xarxes socials. Potser a la gent se la pot entabanar, però hauran de ser uns altres, i d’una manera més enginyosa.
 

Així que les aparents picabaralles entre JxC, ERC i qui sap si la CUP també per formar govern van calant com la principal de les pors que assoten el govern que manté el jou des de Madrid sobre nostre cada vegada amb més dificultats, malgrat les aparences. Moncloa va picar l’ham de denegar la llibertat de Jordi Sànchez, i aquesta va ser una victòria més important del que sembla per l’independentisme. La marxa enrere de Roger Torrent, a l’espera del que resolguin els tribunals europeus, encara podria donar-nos alguna alegria, si ens ho mirem amb perspectiva, i no sumits en l’actual context d’hiperventilació on desenes de persones es desfoguen a twitter llençant improperis a tort i a dret. Lamentable, per no dir penós, que darrerament estigui rebent Òmnium, per haver-se reunit amb el PSC en qualitat de partit que defensa la immersió lingüística, model que va néixer en un dels seus actuals feus, Santa Coloma de Gramenet. Llegeixin si us plau la carta de Jordi Cuixart al The Guardian, agraint el seu suport "com a pres polític de l'Estat espanyol", a Pep Guardiola. Vergonya també li hauria de fer al representant dels socialistes, Salvador Illa, dir que Catalunya no trobarà a faltar a Clara Ponsatí, consellera fins ara a l’exili. Només un cretí que dugui tota la seva vida en política sense haver fet ni brot a la vida pot dir una cosa semblant.
 

Efectivament, la manca de Govern ens afecta molt directament a nosaltres els primers, ja que en patim les conseqüències. Però un Govern, el composi qui el composi i el presideixi qui sigui, serà bastant menys salvador i idíl·lic del que molts es pensen. Ara mateix, la República és difícilment implantable després d’abandonar el 10O i el 27O. Potser atrinxerats aquells dies, tampoc haguéssim arribat enlloc, desgraciadament mai ho podrem saber ja, l’oportunitat la vam llençar sols, sobretot el dia 10. Tot això no implica necessàriament cap renúncia a la ferma voluntat de fer la República Catalana, sinó la necessitat d’agafar aire i respirar. I aleshores preguntar-se: És possible que puguem fer caure el Govern d’Espanya des de la seva pròpia legalitat?



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí


lectures 1383 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
12 de març de 2018, 18.59 h

El Salvador Ladilla aquest te algun ofici o benefici conegut?.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.