Ja ho han vist: aquest matí, la gran notícia ha estat la sentència del TEDH, 11 anys després, que dóna una bufa important a l’Estat espanyol: l’alt tribunal europeu ha sentenciat que cremar fotos del Rei o dels símbols nacionals pot ser polèmic, però en cap cas és il·legal. Aquesta sentència és la resposta a l’apel·lació que van fer dos independentistes sentenciats injustament per l’Estat espanyol el 2007, per haver cremat una foto dels Reis d’Espanya capgirada a la Plaça del Vi de Girona.
La sentència diu que el Cap de l’Estat espanyol no té perquè estar sobreprotegit i s’ha d’atendre, com tothom, a les crítiques legítimes democràtiques. I cremar fotos del rei entra en aquesta llibertat d’expressió. El delicte d’odi ha de servir per protegir, en definitiva, a les minories o als col·lectius més vulnerables, i no per fortificar els privilegis dels de dalt. Però Espanya segueix essent un invent nascut de l'autoritarisme i la repressió, com bé saben.
Quina ha estat la reacció de l’oligarquia espanyola a la sentència? Bé, tant PP i PSOE han sortit per dir exactament el mateix: no eliminaran el delicte d’injúries a la Corona de la seva legislació. No es podia saber. El Govern espanyol, oficialment, ha acatat d’aquella manera la sentència que obligarà a indemnitzar els joves independentistes, però el gran debat s’ha produït a la tarda, dia en el que justament ERC portava la proposta d’eliminar aquest delicte del Codi Penal espanyol. Com era d’esperar, PP, PSOE i Cs l’han tombat. Curiosa ha estat la topada entre Gabriel Rufián i el socialista José Andrés Torres, ara que les especulacions tripartidistes estan a l’ordre del dia. Rufián els ha demanat que abandonin el bloc del 155, i el socialista ha respost que la proposta d’ERC era neoliberal, i anava contra els valors republicans. El PSOE que diu que és un partit republicà però que se sent còmode amb aquesta monarquia, repartint carnets de republicanisme. Valga’m Déu.
A Catalunya, ERC no passa per un dels seus millors moments, malgrat els bons resultats del 21D. El partit segueix pagant el no-lideratge (no oblidin que Junqueras segueix a la presó) i torna a acusar la manca de directrius comunicatives clares. ERC ha demanat avui a JxC que proposi un nou candidat, cosa que sembla que la llista del president ja contemplava, perquè demà es reuneix a Brussel·les amb Puigdemont. La CUP ja ha tornat a arrufar el nas i tot sembla que la cosa acabarà amb el segon canvi de candidat, aquesta vegada en favor de Jordi Turull. La següent ja seria, segurament, Elsa Artadi. No es pensin que JxC, malgrat l’esperit de fidelitat a l’1O que ha volgut visualitzar tot i la marxa enrere de Puigdemont el mateix octubre, deambuli per un camí de roses: recordin que Quim Forn i Jordi Sànchez segueixen a la presó i, a més, ara estan a punt d’entrar en un conflicte obert amb el PDECat, que es veu suplantat. Queda un any per les municipals -que segurament coincidiran amb les europees- i podria ser que JxC presentés a Puigdemont a l’eurocambra. S’imaginen? Tot un cop d’efecte.
Però qui avui ha entrat en plena guerra ha estat una ANC que està patint una davallada força acusada. Després de la poca afluència de gent la darrera manifestació, toca renovar el Secretariat Nacional. I com va passar l’any passat, tornem amb les purgues. Que penós. Avui hem presenciat com la junta electoral de l’entitat independentista ha descavalcat a Antonio Baños, el gran favorit per ser escollit president de l’entitat, de les eleccions. Un cop de teatre important que només pot respondre a interessos d’algú que està intentant aplanar-se el camí per presidir l’entitat amb més facilitat. Es pot permetre realment l’Assemblea Nacional prescindir de talents com Baños en moments com els que estem vivint? Té a veure que sigui proper a la CUP? Per què entra en guerres partidistes quan la seva funció hauria de ser simplement fer accions per la independència? La veritat és que avui l’ANC ens ha fet passar vergonya, molta.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
