Mals auguris pel president Carles Puigdemont. Després d’haver estat interceptat a l’entrada a Alemanya, el Molt Honorable ja ha passat la primer nit a la presó, i avui en passarà la segona. La vista amb el jutge que s’ha desplaçat, i que sembla que ha durat més de tres hores, ha confirmat el mal presagi: Puigdemont és a un pas de ser extradit, en virtut d’una legislació alemanya suficientment restrictiva com per ser la que va inspirar la redacció de l’article 155 de la Constitució Espanyola que avui segueix atrapant-nos. El president català s’enfrontarà en les properes hores a les instàncies judicials de la regió que l’ha retingut i, si la pitjor notícia es confirma i Alemanya s’inhibeix, la presó espanyola l’espera.
A Catalunya, el Parlament està intentant coordinar una resposta de país el més unitària possible amb un rellotge que va en contra. Roger Torrent s’ha començat a reunir amb patronals i sindicats, mentre els partits van treballant un acord. Hi estan obligats. La gent, des del carrer, avui ha seguit tallant carreteres, i omplint la xarxa de renecs i un clam unitari: “investim Puigdemont”. En realitat, els partits no saben com fer-ho. ERC mostra reticències, i obvia pronunciar-se amb claredat, però JxC a través d'Elsa Artadi també apunta que “cal trobar la manera” de fer-lo president “de veritat”. Ningú no pensa en un cop investit aleshores, què? Gairebé tant és. La ciutadania busca amb ànsia una resposta potent a la ràtzia espanyola, i tothom sap que Puigdemont representa per sobre de tot i tothom el símbol de la revolta. Cal que els partits ho tinguin clar i valorin totes les variables. Demà tornarem a veure múltiples talls a les carreteres, Catalunya resisteix.
La bona notícia ha estat que la justícia belga de moment no extradirà els consellers que s’han quedat a Bèlgica. Serret, Comín i Lluís Puig. Per tant, la contradicció entre les dues justícies és flagrant. Bèlgica però, ha demanat més informació a Espanya. Mentrestant, com els dèiem, el Parlament es mou. El president Torrent ha convocat un ple al Parlament per aquest dimecres a les 10h. Els tres partits independentistes han instant, de moment, a la cambra catalana a que prengui mesures per garantir el dret al president Puigdemont a ser reescollit. Mentrestant, Jordi Sànchez, que havia d’entregar l’acta de diputat la setmana passada diu que se la queda i que està a disposició si el seu partit considera que pot tornar a ser el candidat.
Del president només sabem que ha rebut un bon tracte i que ja ha declarat. A través de la seva dona s’ha sabut que envia un missatge a la població: “no és hora de violència ara”. Efectivament, hem d’intentar evitar que la violència es desfermi, per molt que costi contenir-se. Ja hem vist com l’Estat està esperant precisament incidents com els d’ahir (que van ser provocats per infiltrats en bona part, òbviament, a jutjar pels encaputxats que els van ocasionar). Qualsevol acció violenta ens desacredita, resta, i és contraproduent pels indecisos que encara hem de convèncer. Tanmateix, no podem fer més que estar orgullosos d’aquesta lluita, perquè vol dir que estem ben vius i que seguim lluitant. No abaixem els braços i estem deixant en evidència a tots aquells que s’ho miren des del sofà o ens donen lliçons tot mirant el programa d’Ana Rosa Quintana. Si volen canviar el país, confiïn i ajudin a la primavera catalana. Tant se val si són o no independentistes, la Democràcia els necessita.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
