Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Tres dies per emmarcar

|

- Publicitat -

Semblava un dia com qualsevol altre a Neumünster: fred, solitud, certa sordidesa en l’ambient… Fins i tot una mica pitjor. Aquell dijous, els periodistes no teníem cap al·licient mentre fèiem guàrdia al centre penitenciari, perquè ningú tenia previst visitar Carles Puigdemont. Més aviat que qualsevol altre dia, els periodistes vam anar marxant, buscant-nos altres plans per passar la jornada laboral i fer-nos útils allà. 

 
A tres quarts de set de la tarda, però, sorpresa majúscula: el president sortia en llibertat sota fiança. Els jutges havien pres aquesta determinació, i havien decidit descartar d’inici el delicte de rebel·lió, un crim que des dels anys 50 no s’aplica a Alemanya. De cop, la presó s’omple a l’espera de la sortida en una nit de nou gèlida i llarga. A l’espera de notícies -al final des de la presó avisen que no sortirà fins divendres-, puc parlar amb periodistes alemanys, que mostren tots estupefacció per la decisió. Per l’hora i per com de diferent és respecte el que havia demanat la fiscalia. Amb tot, tots ho veuen prou lògic. 
 
De fet, des d’aquella nit i durant el cap de setmana, es visualitza ja del tot el canvi de discurs dels diaris alemanys respecte al tema Puigdemont. Comencen a dir que a Berlín i a Brussel·les s'ha obert un nou debat: la conveniència d'una mediació. El 'Frankfurter Allgemeine' recull algunes veus de fins i tot la CDU de Merkel i els socialdemòcrates alemanys que ho avalen, mentre que també es recull l'empipament del govern espanyol amb la justícia alemanya. De fet, gràcies als diaris també sabem que la ministra de justícia alemanya, Katarina Barley, diu que és “absolutament correcte” la decisió dels jutges, cosa que encara encén més Madrid. Aquest dilluns, el seu ministeri s'ha desentès d'aquestes declaracions, però tot són senyals d'un símptoma: el d'un canvi de discurs. I el d'una victòria (encara parcial) de Puigdemont. 
 
Una altra senyal va ser la jornada de divendres. Alguns periodistes ja feien guàrdia a les portes de la presó de Neumünster per captar la sortida del president des d'abans de les 6 del matí, vuit hores abans que en sortís. L'afluència de mitjans anava in crescendo en paral·lel a la tensió i nervis que circulaven per l'ambient. Un grup de independentistes també es va apropar al centre penitenciari, així com uns quants ciutadans de Neumünster, que volien presenciar un moment únic al poble. “Això no s'havia vist mai aquí”, deia un periodista local.

Entre els presents hi havia en Mario, un noi andalús de 15 anys que en feia tres que vivia al poble i que podia presumir d'haver rebut una carta de Puigdemont des de la presó, resposta a una postal que li havia enviat ell. També hi era present l'Eduard Alonso, que es va convertir en l'ànima de la festa aquell dia. És el gironí que es va passar una setmana dormint a la seva furgoneta a l'aparcament de la presó, i que deia que no se n'aniria fins que el president no en sortís. L'Eduard va donar conversa, ajuda i alegria als periodistes que treballàvem a Neumünster, sense fer distincions sectàries, i el seu suport és d'agrair. 

 
El moment de la sortida es va fer esperar moltíssim. Estarà dinant? Estarà encara omplint paperassa? Estarà esperant que vinguin els seus companys de partit? Cada vegada que s'obria la porta, la remor que provocaven els càmeres preparant-se per enregistrar el moment es repetia una i una altra vegada. Al final, el moment més esperat va venir amb un toc sorprenent: Puigdemont sortia amb vestit com és d'habitud, pas ferm, decidit, sense fer cap gest extravagant, cap als micròfons. Com si es tractés d'una compareixença qualsevol. La imatge institucional que va oferir també donava més fortalesa a la seva figura com a símbol de llibertat, que ha crescut aquests dies. 
 
Ara bé, la sorpresa gran va venir quan tot es va moure a Berlín. Puigdemont, que segurament va calcular que a la capital el focus seria més gran, va fer moure's la vintena de diputats de JxCat i ERC que van desplaçar-se a Alemanya, i també als enviats especials, que vam fer quatre sofertes hores per carretera. L'objectiu: la roda de premsa de dissabte. La sala era petita, el barri no era precisament la crème de la crème de Berlín, tot estava molt improvisat, les condicions per treballar pels professionals de la comunicació eren precàries, i la presència de curiosos a la sala no ajudava. I l'espai encara estava més atapeït perquè els mitjans de comunicació que van assistir a l'acte eren incomptables. I és precisament aquest el senyal més clar de la victòria parcial de Puigdemont i de la derrota definitiva de l'Estat espanyol. Definitiva perquè l'han intentat fer callar, acusar-lo de rebel·lió, restringir-li els moviments i rebaixar el seu ressò però han fracassat. En aquest objectiu ja van tard. I la següent probable derrota a la vista, l'extradició. 
 
Mentre avança el procés d'extradició de qui dissabte es va transformar en un “popstar” a Berlín (com deia un gran diari alemany el dia següent), la investidura a Catalunya avança a foc molt lent. Torrent ha convocat un nou ple d'investidura per a l'amic del Dietari Jordi Sànchez divendres. Però això encara va per llarg.

Publicitat
Article escrit  per Guifré Jordan

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut