Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Colau s’ha cavat la pròpia tomba

|

- Publicitat -
El serial de l’activista acusada per rebel·lió i terrorisme continua. La CDR porta 24 hores incomunicada i demà al matí passarà a disposició de l’Audiència Nacional. Mentrestant, la policia espanyola té a les mans una altra ordre de detenció per un altre presumpte organitzador d’aquests grups d’activistes independentistes. De moment no el troben, i la família diu que està preparant la seva defensa abans de sortir del seu amagatall. Entretant, els comentaris de repulsa de la classe política amb les actuacions judicials es continuen succeint, i fins i tot el PSC i el PSOE han cridat als jutges a ser “equilibrats”. 
 
Ara bé, Inés Arrimadas no ho ha pogut evitar i ha afirmat que els partits independentistes haurien de condemnar la violència. Com si fóssim a l’any 2000 i estigués demanant a Herri Batasuna que condemnés els atacs d’ETA. Aberrant. Ciutadans i els seus satèl•lits ja parlen de ‘la kale borroka’ i de ‘comandos’. La incitació a l’odi i a la violència de debò és evident, però en canvi avui un jutjat de Tarragona ha fet declarar a una ciutadana per tenir penjada al seu balcó una pancarta on s’hi llegia ‘police go home’ (policia, marxeu). El crim pel qual se la investiga? Incitació a l’odi. I d’aquests casos n’hi ha a cabassos. Professors, activistes, músics… tothom acaba transfigurat en un delinqüent quan passa per la justícia. 

 
Una de les qui han condemnat les acusacions de terrorisme avui ha estat Ada Colau. L’alcaldessa de Barcelona ha titllat l’assumpte de “barbaritat” en una entrevista a RAC1 que ha arribat després d’un dia per oblidar per ella. Aquest dimarts dos projectes estrella seus van ser tombats pel plenari de Barcelona: la multiconsulta i la unió dels tramvies per la Diagonal. Dos projectes indubtablement positius per la ciutat, però tombats per la majoria de grups polítics, inclosos els independentistes (tot i que ERC va votar Sí a la consulta múltiple). A un any de les eleccions, ningú vol donar-li aquests triomfs a Colau, i menys perquè es facin realitat encara més aviat dels comicis. Electoralisme? Total. Però Barcelona en Comú, i els comuns en general, s’ho han buscat. 
 
Durant tota la legislatura han demostrat una capacitat pèssima per negociar, i a més s’han carregat tots els possibles aliats a banda i banda. Després d’una unió amb els socialistes que no va entendre ningú (perquè no només no els donava la majoria absoluta, sinó que feia que els altres partits encara s’allunyessin més de Colau), van trencar ponts amb els de Jaume Collboni; però van mantenir la mateixa distància amb l’independentisme. En els moments clau, no hi han estat. Colau va intentar de totes totes no desobeir l’1-O, i no ho va fer, i va evitar que Barcelona fos a l’associació de municipis per la independència ja fos al ple municipal o en una consulta que mai va arribar. Barcelona en Comú no ha pogut convèncer la majoria per votar els pressupostos ni un any, s’ha mostrat incapaç de gestionar una geometria variable. I tot per la seva indecisió i ambigüitat que probablement han cavat la pròpia tomba en les eleccions municipals de 2019. 
 
I tot plegat, des de certa distància, s’ho mira Xavier Domènech, que des d’aquesta setmana no només dirigeix Barcelona en Comú, sinó també Podem després d’una votació interna. Tot molt plural. Tot molt Pablo Iglesias. 

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut