Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Torna el debat sobre la llista unitària

|

- Publicitat -

I com era d’esperar, després de la bomba que va deixar anar ahir Ciutadans, que avui ha explicitat a través d’un caspós acte a El Escorial de Madrid (no hi havia lloc més retrògrad on fer-ho?) que hi haurà més fitxatges, els partits van reaccionant. Com dèiem, no ens estranya que avui comencin a arribar crides des del postconvergentisme (no sabem amb quin nom es presentaran encara) per respondre a una possible candidatura de Manuel Valls, amb una llista unitària independentista que guanyi l’alcaldia de Barcelona i, de pas, desplaci Ada Colau, que sí que ha generat consens en una cosa: la nul·la capacitat d’arribar a acords amb ningú.
 

El candidat a les primàries del PDECat, Carles Agustí, ha llençat aquesta apel·lació directa al candidat d’ERC, Alfred Bosch, que de moment no es pronuncia. Neus Munté, l’altra membre del PDECat en disputa, ha carregat contra Valls sense entrar en l’altre debat. A les xarxes, ja saben de fa dies que Jordi Graupera es va postular com a candidat de consens, sense dir-ho explícitament, si es conforma una llista unitària. Ho fa des dels Estats Units, però com a mínim no seria el primer cop que trepitgés Barcelona.
 

Publicitat

Efectivament, una candidatura independentista té la victòria assegurada, però no la majoria absoluta. A hores d'ara, suposem que s’imaginen que ni cap llista per separat ni les que es puguin ajuntar aconseguiran la majoria absoluta. Recordin, a més, que la idiosincràsia de la capital no permet les extrapolacions que faríem al Parlament. Sí que podem suposar que, faci el que faci, Ciutadans pujarà, ERC també, El PDECat possiblement baixarà una mica, el PSC es mantindrà o pujarà lleugerament, el PP seguirà la dinàmica d’anar cap avall, la CUP veurem, i… què passarà amb Ada Colau? La situació de l’alcaldessa és una incògnita. Les darreres enquestes que havíem vist són les del Baròmetre Semestral de la ciutat comtal, el desembre de 2017. I allà Barcelona en Comú aguantava, i fins i tot augmentava alguna dècima respecte a les municipals de 2015.
 

Aquesta vegada es fa molt més difícil saber si realment l’estratègia d’ERC (que segurament acabarà advocant per anar en solitari) és la correcta. El motiu que s’adduirà serà el d’intentar penetrar als barris. Allà, tant Colau com Ciutadans estaran esperant-los amb el dit acusador d’anar “de bracet amb els del 3%”, una excusa que comença a quedar desfasada. En aquesta cursa barcelonina, dèiem que molt probablement el PSC seguirà igual o potser també incrementarà alguna dècima, si ens fixem en la tònica nacional. El baròmetre diu que incrementaran força més, Jaume Collboni ja ha estat reescollit com a candidat (aquesta vegada sense utilitzar la màgia paquistanesa), però ningú no sap quina serà l’afectació de l’aposta Valls, si s’acaba concretant en alguna cosa. De moment, Ciutadans s’ha assegurat fer el primer cop mediàtic, i això és un punt a favor. La tendència, com hem vist també en una enquesta avui sobre la Comunitat de Madrid, és que Ciutadans faci un intercanvi de posicions amb el PP. Veurem en què queda tot al final.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut