Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Una República forta, amb un sindicat de país

|

- Publicitat -

Bé doncs, ja som una altra vegada al Primer de Maig. Aquesta festivitat internacional del treball és el dia de màxim protagonisme del món sindical. Atípic? Ho ha estat perquè la Dona ha estat la gran protagonista de les reivindicacions. Els dos grans sindicats (els únics que surten per la tele) han parlat d’ella i dels seus drets a través dels discursos dels seus líders, homes. Logos sempre vermells avui pintats de lila, reclamaven justes condicions salarials tant per elles com per la resta de treballadors. Discursos plens de gesticulació però de poc contingut: la fotografia dels dos màxims dirigents sindicals signant un pacte claudicatori tutelat per Rajoy i la ministra de Treball, fa bastant mal. Si s’hi fixen en la comunicació no verbal, és detonant. La credibilitat dels grans sindicats fa molt de temps que està ben tocada.
 

Álvarez, el veteraníssim dirigent sindical català ascendit ara a la poltrona estatal, ha fet una referència a la persecució judicial dels rapers, des de Madrid. Això ens ha fet parar atenció, les expectatives començaven a créixer. Faria esment un dirigent sindicalista a l’existència de presos polítics des de la tribuna madrilenya? Ahhh… la il·lusió s’ha desfet ben aviat. Els sindicats s’han pres la llicència d’esmentar els rapers perquè els permet fer-se els progres en termes de llibertat d’expressió cultural, amb aquella finta del qui vol fer veure que desobeeix, i aleshores han seguit reproduint el casset del discurs de cada any. Efectivament, és d’aplaudir que el moviment sindicalista se’n recordi dels rapers, però això per si sol acaba essent hipòcrita.
 

Publicitat

Els sindicats han oblidat la seva companya i exdirigent a les comarques gironines Dolors Bassa, però no ho ha fet Esquerra Republicana que porta tota la setmana mencionant-la a tot arreu. Recordin la feinada que va haver-hi perquè els grans sindicats (els altres hi eren) participessin en la manifestació dels presos polítics del mes passat. I encara després van haver de donar explicacions de Cs i SCC. La Intersindical CSC, el sindicat nacional català, sí que ha estat present a tot arreu. És molt important enfortir un sindicat que sigui d’estricta obediència catalana, igual que passa amb els partits polítics. Si de veritat volem construir una República, cal que treballem per desenvolupar i enfortir tots els àmbits de la societat: empresa, telecomunicacions, cultura, desenvolupament, sindicats, escola catalana…
 

Com passa cada any, els Comuns han reproduït exactament el mateix que han sentit de CCOO i UGT. El PSC ho ha dit amb altres paraules. Ja saben que la composició d’aquests sindicats està formada en bona part per gent d’aquests partits amb carnet o sense, però les pugnes internes han anat in crescendo amb la irrupció interna d’afiliats de signe independentista. És així com cal seguir remant, construint un moviment sindical fort de país, i mentrestant anar conquerint amb mà estesa el destí d’uns sindicats massa grans i envellits que avui es mostren més dòcils que fa unes dècades davant del poder constituït a Madrid. No deixem que els que no volen fer la revolució avui perquè ells no s’hi van atrevir als anys setanta estronquin el nostre camí.
 

De totes les imatges de l’1 de Maig, més o menys previsibles, he de dir que la que més m’ha atret l’atenció ha estat la primera que he vist. Aquest matí, la diputada Sonia Sierra, en nom de Ciutadans, ha declarat que és un dia per fer costat a la classe treballadora, que ells han aconseguit no sé quantes mesures a favor de la causa… però que no poden donar suport a les manifestacions sindicals a nivell corporatiu mentre aquests vagin de bracet amb els independentistes. No negarem que l’intent és bo, però no cola. Ciutadans no s’ha significat mai en cap 1r de Maig, perquè no és el partit dels treballadors, com tampoc ho fa el PP o abans CiU i ja ningú s’estranya de no veure’l. Altra cosa és que aprofitin per sortir a la tele per fer demagògia i mirar de rascar algun altre vot als bars. Recordin que la seva lluita és l'electoral, i no la dels treballadors. Des de quan CCOO i UGT són independentistes? Pensin una mica, quan els vingui a vendre això alguna diputada taronja amb ganes de pescar entre les aigües remogudes.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut