Opinió amb independència. Dilluns, 18 de juny de 2018 13:19 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Diumenge, 20.5.2018. 01:35 h

El nomenament dels consellers: l'enèsim xoc


Comparteix







Etiquetes
Quim Torra ha fet públic avui dissabte al migdia la identitat dels membres del seu govern. Tot ha anat més o menys com s'esperava i poques han estat les sorpreses respecte els rumors dels últims dies. Torra ha restituït en els seus càrrecs els consellers empresonats Jordi Turull i Josep Rull, i l'exiliat Lluís Puig, titulars destituïts de Territori, Presidència i Cultura. Tota una mostra de coherència amb el discurs de restitució de Junts per Catalunya. 

D'altra banda, Esquerra també ha estat coherent amb la seva estratègia d'ençà el 21 de desembre i no ha restituït cap conseller... a excepció de Toni Comín, que ha insistit que ho volia ser. I, com que Torra havia garantit la possibilitat de restitució per a tots aquells consellers destituïts, ERC s'ha hagut d'empassar el gripau incòmode de Comín, a qui voldrien que hagués desistit no només de conseller, sinó també de diputat. 
 
Els nomenaments de Turull, Rull, Puig i Comín, però, no són definitius. Primer han de sortir al DOGC, un ens que, com tota la resta a Catalunya, controla el 155 ara mateix. I el govern espanyol ja ha dit que abans de publicar els nomenaments, mirarà si són correcte i legal. Amb tot, Millo i Méndez de Vigo no s'han cansat de repetir durant aquests dies que no es poden escollir consellers a la presó o a l'estranger perquè no podran exercir. Així, que l'Estat intenti evitar les restitucions es paga a una misèria a les cases d'apostes.

Rull i Turull han demanat permís ja a Llarena per anar a la presa de possessió, que serà dimecres. El jutge probablement el denegarà i, si el donés, amb tot PP o Ciutadans apel·larien. El PSC ha titllat el gest de Torra com un "greu error", però ha dit que no anirà als tribunals. En aquest cas no es vol embrutar les mans, però no cal. Ja les té molt, massa brutes. 
 
Per la resta de càrrecs nomenats per Torra, un dels noms que sorprèn més i que no havia sonat a cap travessa és el d'Ernest Maragall, que passarà a ser el nou titular d'Exteriors. Això, gairebé una dècada després d'haver deixat la conselleria d'Educació amb el tripartit. Una altra figura d'aquell arxicriticat triumvirat d'esquerres que torna és la de Josep Bargalló, que s'ocuparà d'Ensenyament precisament. Per la resta, poques sorpreses amb els noms que circulaven: 
 
Pere Aragonès serà el segon home fort del Govern (així com ja ho és d'Esquerra) i ocuparà la vicepresidència de l'executiu i la conselleria d'Economia. És l'hereu d'Oriol Junqueras. Li arribarà tanta responsabilitat massa aviat? 
 
Elsa Artadi està cridada a jugar un paper molt clau també. Serà la portaveu i, en principi, consellera d'Empresa i Coneixement, però podria ocupar l'espai que deixi Turull si no pot recuperar el càrrec arrencat per Rajoy. 
 
Miquel Buch s'ocuparà d'Interior. Amb Artadi, era un dels grans valors joves de CDC i el PDeCAT, però mentre que Artadi va estripar el carnet, Buch és crític. La presidència de l'ACM, peça clau per a l'independentisme des del municipalisme, l'ha impulsat molt a nivell nacional. 
 
Ester Capella, una de les veus més potents d'Esquerra a Madrid, serà la nova consellera de Justícia. Ha estat senadora i diputada al Congrés i, com a advocada, ha pogut visitar els presos polítics en nombroses ocasions. 
 
Chakir el Homrani, també d'Esquerra, serà el nou conseller de Treball. Serà el primer membre de govern català d'origen marroquí, i portarà la bandera social del govern. És un dels més ferms defensors de la renda garantida al Parlament. 
 
Jordi Puigneró, de JxCat, assoleix una recompensa per la feina feta a la secretaria de Telecomunicacions i Torra crea una nova conselleria a la seva mida: la de Polítiques Digitals i Administració Pública. 
 
Per últim, Esquerra manté la conselleria d'Agricultura i Teresa Jordà substituirà Meritxell Serret. També és de la factoria de Madrid, sap què és confrontar la classe política espanyola, però també coneix el municipalisme. Va ser alcaldessa de Ripoll durant vuit anys. 
 
Tots ells afrontaran una Catalunya que viu una hora greu, i que haurà de recuperar l'autogovern. Però que malgrat tot, té una bona part de la població que no obstant vol arribar a la independència. I haurà de compaginar els dos objectius. 

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

lectures 636 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.